A Xàbia i la Marina Alta, en la segona meitat del segle XIX, l'activitat econòmica girava, sobretot, al voltant de la producció i exportació de panses. Amb l'arribada del segle XX la situació va canviar. En els primers anys del nou segle, es va estendre en la comarca la plaga de la fil·loxera i el sector panser va entrar en crisi. En eixe moment, part de la població comarcal va tindre que emigrar a Algèria per a poder treballar. En aquella terra nord-africana, els homes, es dedicaren, principalment, a tasques relacionades amb el camp. En canvi, les dones es dedicaren, majoritàriament, a fer d'alletadores i de cuidadores d'infants.
Les raons econòmiques no foren les úniques que motivaren l'emigració cap a Algèria, ja que, amb la Guerra Civil Espanyola a punt de finalitzar, centenars de persones es veieren obligades a fugir, a causa de les seues idees polítiques, a la llavors colònia francesa. A Algèria van conviure, malgrat les tensions polítiques i racials, gent cristiana i musulmana; francesos, valencians i algerians. Aquesta mescla ètnica va donar una parla peculiar, el patuet. D'aquesta parla han quedat paraules referents a l'alimentació, la indumentària i les tasques relacionades amb el camp. Algunes d'aquestes paraules com "sicató" (tisores de podar) han arribat als nostres dies gràcies a les persones que, amb la independència del país nord-africà en 1962, van retornar a la Marina Alta.
0 Comments
Leave a Reply. |
ACTIVITATS
Arxiu
July 2024
Categories |