Xàbia: Fets i Anècdotes / Part I Sabies que els cítrics, que són el principal cultiu frutícola no sols de Xàbia sinó de la Comunitat Valenciana i un emblema de la província, són la fruita fresca més comercialitzada a nivell mundial?

La seua història i desenvolupament a la regió mediterrània és tan interessant que he decidit dedicar-los l'article d'aquest mes. El mes que ve, en la Part II, parlarem de Xàbia i les seues plantacions de cítrics, en el passat i en el present.
​
Els cítrics, originaris del sud-est asiàtic, van ser introduïts a la regió mediterrània en diferents moments de la història. El primer a arribar va ser el “poncil” (Citrus medica en llatí), que es diu que va ser portat per Alejandro Magno de les seues conquestes en les ribes del riu Indo en 325 aC. Les llavors es van dispersar amb gran èxit en algunes parts el Mediterrani. Més tard, els romans, que van apreciar les seues qualitats medicinals, el van estendre per la regió fins a arribar a les Illes Balears, on es troba des del segle V.

En una etapa posterior, els comerciants àrabs van descobrir la llima i la taronja amarga, també de l'Índia, i les van portar per tot el seu imperi, fins i tot a Al-Andalus, en el segle X. Per les seues millors característiques prompte va substituir al poncil, del qual només queden petits cultius a Còrsega avui dia.
No va ser fins al segle XVI quan els mariners portuguesos van portar dels seus viatges a la Xina la taronja dolça, per la qual cosa es van dir taronges de la Xina o de Lisboa, per a distingir-les del tipus amarg conegut fins aquell moment a Europa. La mandarina dolça va arribar fins i tot més tard, en el segle XIX, portada també des de la Xina pels britànics, com el seu nom indica, qui la van introduir en totes les seues colònies.

Des del principi va haver-hi una hibridació espontània i natural entre els diferents cítrics. Un bon exemple és la clementina, un encreuament entre la mandarina comuna i la taronja dolça. Va ser descoberta en un orfenat religiós dirigit pel Pare Clement, en un poble prop d'Orà, Algèria i batejada en el seu honor. La clementina va arribar a València a principis del segle XX i hui és present, amb els seus híbrids, en totes les zones de plantació de la Comunitat Valenciana, inclosa Xàbia.

També es va trobar una mutació espontània al Brasil en el segle XVIII. Es tractava de la taronja Navel (Navelina), que arribaria a Espanya ja en el segle XX. Amb el temps hi ha hagut també mutacions d'aquesta, com la Washington Navel i les seues varietats primerenques i tardanes, que formen gran part de les plantacions de cítrics de Xàbia.

La mandarina satsuma és una mutació natural que es va donar al Japó, procedent d'una mandarina ancestral de la Xina. En el segle XIX es va portar a Califòrnia, des d'on arribaria a la Comunitat Valenciana, ja en el segle XX.

L'únic cítric que no és originari de l'extrem Orient és el pomelo (Citrus paradisi), que va ser descobert a Barbados i és un híbrid natural del “pummelo” i la taronja dolça, tots dos portats des d'Àsia en el segle XVII. També va ser introduït en la península Ibèrica en el segle XX.

El pomelo, el poncil, la mandarina i la papeda són les úniques quatre fruites pures i autèntiques de la família dels cítrics. S'originen a partir d'un ancestre comú. Tots els altres són híbrids d'aquestes quatre espècies.

El mes que ve farem una ullada a com li ha anat als cítrics al nostre poble de Xàbia, en el passat i en el present, i si hi ha futur per a aquesta popular família de fruites, símbol de la nostra assolellada província.

Font : „ De Fruits i Fruiters „ de A. Lopez-García, Conselleria d´Agricultura, Generalitat Valenciana
​(Anita Pichler - AMUX)

Poncil - Citrus medica Reticulata - Limonero poncil - Poncil de ojós