Xàbia: Fets i Anècdotes - Sabies que a Xàbia existix un club dedicat a un dels esports regionals més antics que es coneixen?

"No és estrictament un esport, sinó més bé una afició" diu Pascual Mayans Zaragozí, secretari del club Coloms Esportius de Xàbia. De fet, ens referim al club de colombicultors o colombaires, que és com s’anomenen, on els socis es dediquen a la cria i cura de coloms… (i l'esport el practiquen les aus !)

La colombicultura és coneguda des de fa segles, però va ser a principis del segle XX quan es va convertir en un esport oficial, és a dir, amb les seues pròpies regles, encara que la primera societat de colombicultura per a la “diversió“, es va fundar a Múrcia en 1773. No hi ha dubte que estes aus  sempre han existit en la península Ibèrica, però van ser els àrabs els que van introduir en el segle VIII el colom domesticat. Estos coloms es criaven per la seua grandària, i el seu destí era l'alimentació. Al principi, només els rics es permetien tindre’ls (per a menjar-se’ls i per plaer), però amb el pas del temps la seua possessió es va popularitzar perquè a més d'aliment els seus excrements aprofitaven per a fertilitzar la terra. També van ser utilitzats com a missatgeres, especialment pels monjos, que es comunicaven d'esta manera entre monestirs. Així que sovint eren els monjos els qui els criaven. Va ser un d'ells, el Frare Llaudí, qui va creuar el colom gran amb el colom missatger, més menut, creant així l'ancestre dels exemplars que s'utilitzen en l'actualitat per a la pràctica d'este esport. D'entre ells, la més preuada hui en dia és el "buchón valencià". I per descomptat que és un esport molt valencià.

En este esport, el mascle (colom) ha de festejar o conquistar a la femella (coloma) mitjançant les seues qualitats innates o entrenades. Estes estan relacionades amb la grandària, la intel·ligència i l'astúcia del colom, virtuts que l'ajuden a perseguir, atraure i conquistar la femella. L'objectiu del criador és aconseguir mascles amb un bon aspecte físic i un comportament seductor per a atraure millor a la femella. 
Després d'un període de gestació de 20 dies, la coloma pon habitualment només 2 ous. Quan les cries (pichons) tenen 30 dies, se separen de la seua mare i es mantenen junts en un corral fins que el seu comportament indica a l'ull entrenat del criador quins són mascles i quins femelles- entre els 3 i els 6 mesos. Quan se separen, les femelles es mantenen juntes en un corral, mentre que els mascles es mantenen en corrals separats. Quan els mascles aconseguixen l'edat en la qual comencen a atraure a les femelles -entre 6 i 12 mesos- i després de la seua primera muda, se'ls pinten les ales de colors vius, de manera que cada criador té les seues pròpies combinacions que el distingixen de la resta. El colombaire tria llavors una femella de la mateixa edat per al colom. A la coloma, se li tallen lleugerament les plomes de la cola i se li adherixen una o dues plomes blanques artificials. Estes seran la marca distintiva per la qual el colom reconeixerà més tard a la seua parella. El procés s'inicia deixant-los junts en un colomer durant 7-8 dies perquè «s’enamoren". Passat este temps, se'ls separa. Durant els dies següents tots dos estan tristos i infeliços. Al cap d'uns dies, es presenten a la coloma altres 4-5 coloms de la mateixa manera que l'anterior. Una vegada completat este procés, es duu a terme un assaig. Unes 2 hores abans de la posta del sol, es deixa eixir dels seus calaixos a tots els mascles que li van ser presentats i quan s'allibera la femella, tots els mascles volen estar amb ella i seduir-la. És el moment en què comencen els rituals de festeig. Quan es cansa d'ells, la coloma fuig buscant un lloc on amagar-se dels coloms que la seguixen. Pot ocultar-se entre dens fullatge d'un arbre, un tronc buit o un forat en una paret i pot allunyar-se fins a 6 km de la seua llar. A mesura que el cansament i la fam s'imposen a la luxúria, els coloms comencen a retirar-se de la persecució i tornen a casa. Només el més resistent i audaç la trobarà, la seduirà i volarà de tornada amb ella abans que fosquege.

Els concursos són bàsicament això. El colom amb millors instints de seducció, perseverança i, que més temps passa al seu voltant guanya el premi. El guanyador no és el més atlètic, ni el més dur, ni el de raça més pura, sinó el més “educat”, el que mostra més constància i el que té l'instint reproductiu més fort. Curiosament, cada colom desenvolupa els seus propis trucs i tècniques per a enfrontar-se als seus oponents. Els millors observen fins i tot, com reaccionen els altres i adapten el seu joc en conseqüència.
Sol haver-hi almenys 75 coloms competint per l'atenció d'una sola coloma. Una competició dura 6 dies consecutius, cada dia 2 hores. Dos jutges atorguen punts pel temps passat en l'aire amb la femella i pel temps passat en terra realitzant rituals de festeig. Es poden concedir punts extra per l'elegància del vol i la cortesia amb la qual tracta a la femella. Amb tants coloms al voltant de la   coloma, és increïble la fenomenal memòria i vista aguda que un jutge ha de tindre per a seguir l'acció! 
Des del sòl, els propietaris seguixen el vol dels seus coloms, fàcilment identificables pels seus colors.

Els concursos estan organitzats per la Real Federació Espanyola de Colombicultura Valenciana, organisme creat en 1944 per a reconéixer esta pràctica com a esport nacional. En primer lloc, s'organitzen els concursos locals i comarcals. Després els nivells provincial, nacional i fins i tot internacional. Este esport, del qual es diu que té el seu origen a la província de València, s'ha popularitzat també a Catalunya i Andalusia i, en menor mesura, en altres parts d'Espanya. Fins i tot es practica en diversos països sud-americans i en alguns europeus, com Portugal i Àustria.

El club de colombicultura de Xàbia es va fundar cap a 1940, just després de la Guerra Civil. Els seus membres guardaven els coloms a casa i es reunien en el Bar Imperial, (darrere de l'Ajuntament). A la fi dels anys 60, una vídua va llegar a la seua mort, una casa situada enfront del bar La Rebotiga a l'Ajuntament de Xàbia, amb dret d'usdefruit per al club de colombicultura La Javiense, tal com se’l coneixia llavors. Este va ser el centre del club durant els següents 25 anys aproximadament. En els anys 90, quan el veïnat va començar a sentir-se molest pels coloms, l'Ajuntament els va permetre crear un club als afores del barri antic, just al sud del barranc del riu Gorgos. En este lloc estan els colomers (caxos) per a totes les aus dels socis. També disposen d'un local on se celebren reunions i actes socials.

El club Coloms Esportius de Xàbia està orgullós de la gran qualitat dels seus coloms. En els últims 60 anys, molts han participat en el campionat nacional, tres d'ells en els últims 10 anys. En els anys 80 el club comptava amb més de 200 socis. En 1983 Xàbia va ser fins i tot seu de la copa del campionat nacional, la Copa de la seua Majestat Rei Joan Carles I. No obstant això, el nombre de socis ha anat disminuint gradualment en els últims 10-15 anys i hui, el club  compta amb només 36 socis. Per a intentar corregir este declivi, el club visita periòdicament els centres educatius de Xàbia a fi de donar a conéixer esta antiga i sorprenent activitat entre els més joves, de manera que les noves generacions puguen interessar-se en ella i així aconseguir que esta afició tan valenciana i tan única no desaparega. Hi ha tantes activitats extra curriculars disponibles per als joves en l'actualitat, que en este moment hi ha poc o gens d'interés per este antic passatemps. Si bé encara hi ha més de 9.000 colombaires a la Comunitat Valenciana, lamentablement sembla ser que a Xàbia, la colombicultura podria ser prompte una cosa del passat.

Hi ha molts motius per a practicar la colombicultura: entre altres, l'estreta relació que es crea entre el colombicultor i els seus coloms,  l'emoció d'observar el comportament d'estes aus, el contacte amb la naturalesa, la germanor entre els socis. 

Tal vegada algun dia, este esport torne a alçar el vol a Xàbia.
* La informació d'aquest article ha estat amablement proporcionada per Pascual Mayans Zaragozí, secretari del club Coloms Esportius de Xàbia.
​