Aquests vaixells són de tres tipus: vaixells d'arrossegament, “traíñas” i embarcacions artesanals.
Els primers arrossegaments van aparéixer a Xàbia en la dècada de 1930 i prompte van ser contractats i armats pel govern republicà per a patrullar les aigües valencianes durant la Guerra Civil, igual que la majoria dels vaixells de pesca amb motor. Avui dia hi ha cinc arrossegaments de popa que mesuren entre 20 i 27 metres. Els arrossegadors Cap Prim Segun (24m) i el "Sol Tercer", el major dels vaixells d'arrossegament de Xàbia (27 m.) són els únics que pesquen gamba roja. Els altres tres pesquen gamba blanca (gambetes, quisquilla, etc.) i molts tipus de peixos d'aigües profundes. Els vaixells d’arrossegament ixen del port entre les 4.45 i les 5.00 hores, cinc dies a la setmana, amb una tripulació formada per entre tres i quatre mariners. Els caladors més pròxims estan a mitja hora de distància i els més llunyans a diverses hores. Una vegada que arriben al lloc triat, el “bou” es deixa anar mecànicament. Es tracta d'una xarxa agranadora de 80 metres de llarg i 25 d'ample, anomenada així perquè te forma de cap de bou. Les xarxes s'arrosseguen a una profunditat de 500-700 metres a 4 km/hora durant 5-6 hores abans de ser pujades per cabrestants i un gran tambor de xarxa. Després, els pescadors fan la selecció de les captures i llancen a la mar tots els peixos no desitjats. A l'octubre-novembre poden pescar fins a 20-30 quilos per viatge. Els vaixells tornen al port al voltant de les 4 o 5 de la vesprada, i la captura fresca se subhasta immediatament. Els preus poden oscil·lar entre els 50-60 €/quilo a la tardor i els 120-130 €/quilo a l'estiu. A més de la cabina de comandament del capità, equipada amb els últims aparells electrònics (com GPS, traçadors nàutics, radar, sonda acústica, pilot automàtic, caixa blau, etc.), també hi ha una xicoteta cuina amb taula de menjador i un allotjament per a la tripulació anomenat el “ranxo”, amb lliteres on descansar mentre el vaixell està pescant. El segon tipus de vaixell de pesca a Xàbia, del qual només hi ha tres, és la “traíña”, que pren el nom de la xarxa, gran i fina, que utilitza per a pescar, sobretot en la costa gallega. La “traíña” més antiga és també la més menuda (14 metres), “El Terrible” és l'únic pesquer de fusta que queda a Xàbia i també el més encantador. Originari d'Almeria, va ser portat a Xàbia en els anys 80. Lamentablement, no ix a pescar des de 2021, pel fet que el seu propietari té greus problemes econòmics, la qual cosa no és d'estranyar, atés que el manteniment d'un vaixell de fusta és molt superior al d'un de polièster. A més, en ser molt més pesat, necessita bastant més gasolina que els vaixells de polièster més lleugers. Les altres dues “traíñas” són “Els Chorrols” Dos i Cinc. Es tracta d'embarcacions de 25 m. que necessiten una tripulació de deu persones, inclosos dos patrons. Les “traíñas” pesquen peix blau com a sardina, aladroc, cavalla i alatxa , peixos que es troben prop de la costa, en la superfície i a escassa profunditat de la plataforma continental, a entre 40 i 100 metres de fondària. A la Comunitat Valenciana les “traíñas” s'allunyen com a màxim a uns 15 quilòmetres de la costa. Ixen del port de Xàbia sobre les 20.00 hores, de dilluns a divendres. És durant la nit que els peixos estan a aquestes profunditats i per això els vaixells tenen enormes focus per a atreure el plàncton i els peixos. La “traíña” torna al port entre les 7 i les 9 del matí, depenent del que s'haja allunyat de la costa. El tercer tipus d'embarcació pesquera és l'embarcació artesanal. Hi ha quatre embarcacions d'aquest tipus en el port de Xàbia, d'entre 7 i 10 metres i que necessiten una tripulació de només dues persones. Els pescadors treballen amb diverses arts de pesca per a la captura de peixos escatats: una d'elles és el tresmall, una xarxa fixa d'un metre d'altura que es cala el fons de la mar per a capturar peixos com la sépia, el sard, l'orada o el déntol; el “bonitolero” és un altre tipus de xarxa, que va des del fons de la mar fins a la superfície de l'aigua, per a capturar peixos de temporada i de pas; i el palangre. Totes aquestes xarxes són “passives”, és a dir, es deixen reposar en el fons de la mar durant la nit per a ser recollides al matí. Els pescadors també utilitzen cadufs, una mena de recipients, abans de terracota i ara de plàstic, per a la pesca del polp. Aquests recipients es deixen en el fons de la mar durant diversos mesos i es revisen a la recerca de captures cada pocs dies. A Xàbia no existeixen vaixells professionals de pesca de la tonyina. Per a aquesta activitat es necessita una llicència especial, els drets de la qual han estat comprats - com sempre! - per les grans empreses. En la temporada de la tonyina, que va oficialment del 20 de maig al 10 de juliol, molts vaixells d’arrossegament i “traíñas”, entre ells alguns de Xàbia, són emprats pels grans tonyinaires per a transportar les gàbies repletes de tonyines vives. Les tonyines es mantenen vives i s'engreixen abans de ser venudes i per tant es poden vendre durant tot l'any. El port pesquer de Xàbia és xicotet, però els seus vaixells pesquers el mantenen viu i bulliciós i li donen l'encant pintoresc a aquest barri mariner de Xàbia. Simplement no seria el mateix sense ells! * La informació d'aquest article ha estat amablement proporcionada per Amadeu Ros i Torres, pescador i copropietari de l'arrossegament Cap Prim i el seu successor Cap Prim Segon amb el seu germà Juan Bautista (Batit)
0 Comments
El dissabte 26 de novembre els membres d'AMUX van gaudir d'una visita guiada per la Xàtiva medieval. Amb la nostra excel·lent guia, Esther Polop, aprenem molta història, incloent entre moltes altres coses: per què hi va haver una vegada 12 convents, per què les finestres d'un palau estan desplaçades cap a un costat, per què la catedral és tan enorme i per què mai es va acabar; qui va escriure a les parets, el preu controlat dels aliments bàsics al segle XVII, el misteri d'un bany de marbre islàmic i per què el retrat del rei Felip V està penjat al revés...i molt més.
|
ACTIVITATS
Arxiu
July 2024
Categories |