La Marina Alta és la comarca valenciana on més molins de vent s'hi van bastir. Des d'època medieval, possiblement inclús ja en època andalusina, hi van haver molins a la nostra comarca. La major concentració es situa arrecerada als voltants del Montgó. Xàbia, amb 12 molins, Gata amb 3, Pedreguer amb 2 i Dénia, amb 5.
Els tres molins de Jesús Pobre, pedania de Dénia (ara designades amb el coent nom d'EATIM:  entitat d'àmbit territorial inferior al municipi), és troben al caramull d'un petit tossal de 155 metres d'alçada,  situat a un quilometre al sud-oest del poblet.

Tots tres molins estaven funcionant a la segona meitat del segle XVIII, centena en la qual van ser construïts probablement. Mantenen les característiques de la resta dels molins de la Marina Alta. Dos plantes, amb una única porta d'accés (oberta al sud-oest),  una planta superior sustentada per una volta de carreus de tosca, (lloc on es trobaven les moles i la maquinaria) ventilada i il·luminada per dos finestrons oposats. L'accés a la sala de les moles es feia per una escala de graons de pedra que s'adossaven a la paret interior de l'edifici. Tindrien també quatre antenes i una coberta cònica mòbil.
​
Els anys i l'abandonament, han provocat la desaparició de molts d'aquests elements, restant la robusta estructura cilíndrica de maçoneria construïda amb blocs irregulars de pedra calcària i morter de calç.

​

 ...una tradició centenària a les comarques valencianes i catalanes? És possible que el nom es remunte a la paraula àrab "*muna" en el segle XV, que designava una provisió o regal, que es pagava en espècie, com a impost territorial. Ací a Xàbia, fins no fa molt, es preparava en cada llar durant la Setmana Santa. Les dones pastaven i pastaven fins que la massa tinguera la consistència adequada i després la deixaven reposar sota una multitud de mantes en el llit matrimonial, durant moltes hores, perquè la massa fermentada duplicara la seua grandària. Una vegada llestes, les mones s'emportaven a un dels cinc o sis grans forns que hi havia a Xàbia, ja que el forn de casa era massa xicotet per a albergar totes les mones.

La tradició és que les mones sempre les regalaven – d'ací el nom- els padrins i padrines o els iaios i iaies, als xiquets i xiquetes. A Xàbia sempre regalaven als més xicotets un parell de “sabatilles/espardenyes”, sabates planes de sola de goma que s'usaven per a fer esport, que es compraven habitualment en la sabateria de la Rulla.

La Pasqua es celebrava fins a 3 dies (diumenge, dilluns i dimarts).Les famílies, amics,...anaven a les casetes de paella i per les vesprades, tots a l´arenal a berenar la mona. La portaven en el cabasset de Pasqua.Cabassets que es feien artesanalment en casa: d´espart, palma... En l´Arenal es jugava a botar la corda, ballar la trompa, tirar coets...

Recorde que la mona més gran i bonica es regalava a la familia que portava dol per la pèrdua d´un familiar (estava mal vist que si estaven de dol, feren mones).Un gest solidari tant per a familiars com veíns. 
Que passeu una bona Pasqua!