Aquí teniu un breu resum de les activitats previstes per als propers dos mesos:
17 de maig, dimecres, a les 19:00 hores. Una xerrada sobre les amfores descobertes sota l'aigua a la zona de Xàbia. 26 de maig, divendres, a les 18:30, un passeig guiat des de les ruïnes romanes a prop del parador, fins a la Séquia de la Noria, a través de la Saladar. 17 de juny, dissabte (hora de determinar), una visita a la bateria de la Guerra Civil de Portixol.
0 Comments
Aquestes estructures arquitectòniques rurals - només conegudes a la Comunitat Valenciana - van aparéixer a la fi del segle XVIII, amb l'inici del comerç de la pansa, que va portar treball i molta riquesa a la regió valenciana, especialment a la Marina Alta. El procés d'escaldar el raïm abans de posar-lo a assecar possibilitava que la seua pell es clivellara, accelerant així el procés d'assecat, però el feia molt vulnerables a la floridura, causada per la pluja, la humitat nocturna i la rosada matinal. Per tant, els dies de pluja i a la nit, calia posar a cobert el raïm. Aquest era el propòsit dels riuraus.
Però, d'on pot vindre la paraula riurau? No és valencià, ni tampoc castellà. Hi ha diverses teories, la majoria de les quals poden descartar-se. Una d'elles és que procedeix de l’expressió àrab: raf, que significa sostre o refugi. Duplicant la paraula, com es fa a vegades en valencià, s'obté raf-raf, que podria haver-se deformat en riu-rau. Tanmateix, això és molt improbable, ja que el riurau va aparéixer uns 200 anys després de l'expulsió dels moriscos. Una altra teoria encara més improbable és que procedisca de l'anglés raisin house, distorsionat a riu rau. Tanmateix, això sembla prou fantasiós, ja que al segle XIX, quan van aparéixer aquestes construccions, pràcticament no hi havia britànics vivint a la regió que pogueren haver encunyat la frase! Una tercera teoria és que podria tindre alguna cosa a veure amb riu, riu, com de drenatge de la teulada…bé, hauríem de preguntar-nos fins a quin punt es pot prendre seriosament! La versió més plausible, que Luis Fornés elabora en el seu llibre Riuraus Valencians, és que procedeix de la llengua occitana, més concretament, d'un dialecte occità: el provençal. Des del segle XVI es va produir una important emigració des del sud de França, principalment des de la Provença, on es parlava provençal, un dialecte que té molta semblança amb el català, el valencià i el mallorquí. Aquest fet va facilitar l'emigració i integració en el Regne de València. Per tant, no és desficaciat suposar que va poder haver-hi alguna influència en la llengua. El riurau apareix quasi sempre en una zona rural, o s'adossava a una casa de camp. La teoria és que aquests edificis rurals podrien haver-se anomenat originalment ostal rural (casa de camp ) que en el dialecte provençal seria ostau rürau, ja que les terminacions -al es converteixen en -au en provençal. Amb el temps, el substantiu ostau degué desaparéixer i el refugi va passar a dir-se simplement rürau. Com que la -ü, que es considera a mig camí entre -i i -u, no existeix en valencià, els vilatans podrien pronunciar-la com -iu. Així doncs, sembla que el nom procedeix de la seua condició rural: rural > rürau > riurau. Per descomptat, fins ara no s'han realitzat estudis concloents sobre l'etimologia de la paraula riurau, per la qual cosa segueix oberta al debat. Aquesta última sembla ser l'explicació més probable fins que aparega una nova teoria. Font : „ Els Riuraus Valencians „ de Lluis Fornés |
ACTIVITATS
Arxiu
July 2024
Categories |