Xàbia: Fets i Anècdotes - Sabies que.. abans que s'introduira a Espanya el sistema mètric decimal a mitjan segle XIX, existia un sistema de mesures bastant caòtic i - per a nosaltres, ara - complicat ?

Hi havia milers de mesures diferents i, sovint, el valor d'una mesura depenia del producte que s'estava mesurant. Per a contrarestar el frau i l'excessiva diversitat de mesures els reis i senyors de València van intentar imposar unes guies objectives per a unificar el sistema. L’alna era per a les mides, la lliura per als pesos, la “barcella” per a les quantitats (com ara els cereals) el cànter i l’arrova per al vi. Aquestes van ser les principals guies de mesures de les quals es van derivar les mesures per a altres productes.

Per a mesurar longituds i superfícies, l'home era la mesura de totes les coses. Així que tot va ser comparat amb el cos humà. Alguns exemples són: el dit, el pam, el colze (des del colze fins a la punta dels dits), la braça (des d'un braç estès creuant el cos fins a l'altre), el peu. I l’alna, també dit vara en altres regnes, (veure foto) com la mesura-guia.
            1 alna = 2 colzes = 3 peus = 4 pams = 36 polzades = 48 dits.
La mesura-guia dels pesos era la lliura. A València això corresponia als 355 grams de hui, encara que a Castelló eren 358 grams i a Alacant fins i tot 474 grams.
             30 lliures eren 1 arrova; i 4 arroves eren 1 quintal. 
No obstant això, tot depenia del que s'estiguera pesant. Una lliura de carn equivalia a 36 onces, mentre que la lliura del peix eren 18 onces i la de les fruites i verdures eren 16 onces. Així que un lliura no era només un lliura!
I a més a més, la farina es mesurava per quintals i arroves.

Els cereals i els grans no es mesuraven pel seu pes, sinó per la capacitat d'un recipient, principalment la barcella o almud, amb les seves múltiples submesures.

Els líquids també es mesurava segons el volum d'un recipient. La càrrega (pitxer) de vi o vinagre era de 15 canters o arroves i el cànter de 4 quartes. Però en el cas de l'oli, la càrrega equivalia a 12 cànters!
I hi havia molts més termes de mesurament………..
Com podeu veure, el sistema mancava d'unitat i les dificultats van augmentar quan va arribar l'hora de comerciar amb altres regnes, perquè encara que s'utilitzaren els mateixos termes, solien existir diferències en el que representaven. Existeix un document històric de 1671 en el qual es determinen oficialment els pesos i mesures equivalents d'altres terres pel seu valor en mesures valencianes. (Veure foto). Per exemple :
1 arrova de Catalunya (que eren 26 lliures catalanes) eren 34 lliures valencianes i 3 onces.
O : 100 braces (de seda) de Gènova eren 56 alnes valencianes.
En 1849 la Reina Isabel II va sancionar la Llei de Pesos i Mesures que va introduir a Espanya el sistema mètric decimal. Fins llavors, cada província tenia els seus propis pesos i mesures tradicionals. Malgrat aquesta llei, els antics sistemes de mesura van continuar utilitzant-se fins a 1880, quan un decret nacional va obligar les províncies a utilitzar únicament el sistema mètric per a tots els efectes administratius i socials.

Hui en dia, encara que a vegades encara escoltem les generacions majors parlar en termes de lliura, pam o fanecada (mesura de la extensió d´un terreny), només podem admetre que la introducció del sistema mètric, amb la seua simplificació i universalitat va ser un gran èxit i va significar un enorme pas en la direcció del „progrés modern“ o de la centralització, depén de la perspectiva del lector ! 
​