AMUX visita el Parc Forestal de la Granadella

El passat 21 de novembre, onze socis d'AMUX vam caminar pel Parc Forestal de la Granadella guiats per Ximo Bolufer, director del Museu Soler Blasco de Xàbia.

Caminàrem en dos grups, deixant la Cala de la Granadella pel curs d'aigua seca del Barranc de Martorell. Ximo va explicar que en la cala de la Granadella confluïen tres grans cursos d'aigua i diversos altres més petits. Després de caminar uns 600 metres, giràrem a l'esquerra per a pujar per una sendera coneguda com el “Gurugú”, ja que passa prop del cim del pic Gurugú. El nom “Gurugú” té origen en la llengua berber i es troba en diversos llocs de la regió. El més famós és la muntanya Gurugú al Marroc, que va ser l'escenari d'una important batalla entre els insurgents locals i les tropes espanyoles durant la guerra del Rif, el juliol de 1909. Es diu que la muntanya Gurugú, a Alcalá de Henares (Madrid), és on es va entrenar a la cavalleria espanyola que va participar en la Guerra; no obstant això, la muntanya Gurugú a La Granadella no té una història tan interessant, i és només un modest pujol a uns 151 metres sobre el nivell de la mar.

Mirem cap endarrere per a veure el lloc de les “Teuleries de Baix”, al costat d'una casa particular. Aquí solien fabricar teules i rajoles per a ús local. Es van trobar dipòsits d'argila adequada en el llit d'un rierol pròxim i hi havia abundant fusta en la zona, un recurs vital per a mantenir encesos els forns de cocció. També hi ha evidència d'alguna extracció d'ocre (roca que conté ferro de colors groc i vermell) que es va utilitzar com a pigment.

Mirant al nostre voltant, vam poder veure nombroses terrasses agrícoles abandonades.  Ximo va explicar que el sòl a La Granadella era de mala qualitat, per la qual cosa la zona mai havia estat densament poblada ni conreada de manera intensiva. No obstant això, l'agricultura de subsistència es va desenvolupar en aquestes terrasses fins a la dècada de 1960 amb cultius com el garrofer, la vinya, els llegums i els cereals. Curiosament els agricultors eren de Benitatxell, no de Xàbia. La major part del terreny ara pertany a l'Ajuntament de Xàbia. Tot i que algunes parcel·les són de propietat privada, no es permet el desenvolupament, ja que l'àrea de 750 hectàrees està completament protegida com un LIC (Lloc d'importància Comunitària) conegut com a Penya-segats de la Marina.

Vam veure rodals d'espart (Stima tenacissima) que s'utilitzava per a fer cordes, cistelles i sandàlies (espardenyes) i una petita barraca agrícola (casup) amb el seu pou auxiliar. Mirant cap a la vall del Barranc de Martorell vam veure les ruïnes d'una antiga masia sota els penya-segats on abans feien mel. Ximo va assenyalar altres característiques interessants com les "preses de contenció": petites preses de pedres al llarg de cursos d'aigua, dissenyades per a frenar el flux torrencial durant les pluges; i un pujol amb vista a la mar on s'han trobat restes d'un mirador de l'època islàmica.

També hi havia una petita i aïllada masia en la qual havia viscut un leprós de Benitatxell. Cada dia, algú venia a portar menjar a aquest desafortunat home en quarantena (Sentírem una simpatia particular per ell en aquests dies actuals de Covid!). És probable que aquest leprós hagués anat a la leproseria de Fontilles després de la seva obertura en 1909.

Finalment, abans de tornar als nostres cotxes, gaudírem d'una vista panoràmica de la Cala de la Granadella, destacant la Torre de Ambolo, l'Illa del Descobridor i la Cova del Llop Marí.