La vila de Xàbia en 1612

Escrit per -  Isabel Català Arbona (10 anys. 6º Primària, col·legi  Graúll)
(Fes clic a les imatges per ampliar-les)
.
En 1612, Felip III ens va donar en un privilegi reial el títol de vila reial. Això, a ser com una partida de naixement del poble de Xàbia.

Però, com era Xàbia en aquells moments?

En eixe any Xàbia estava protegida per muralles fins que  en 1874 les van tombar.

Des de finals del segle XV la població va augmentar molt : en 1493hi havia 756 persones i 189 cases, i el 1510, hi havia 1128 persones i 282 cases.

---

Per protegir totes aquestes cases es van construir noves muralles, per on actualment es troben les rondes. Tenien 955 metres de perímetre, 5 torres redones i tres portes: el portal de la ferreria en la Ronda Colón, el portal del Clot i el portal de La Mar que es estava al costat del jardí del Loreto.

En eixa època també es construïren molt dels edificis més importants del poble, com: l’Església-fortalesa, construïda per Domingo de Urteaga; la capella de Santa Anna de l’Hospital en 1502; en 1556 l’Església del Loreto que actualment no existeix  (on es soterraven els mariners) i el Palau dels Sapena davant de la porta de l’església

---

En el següent segle es construïren altres edificis importants: la Casa del Consell, la llotja, la capella de Sant Cristòfol i la presó, totes elles ocupaven l’actual ajuntament; la Casa Primícies o Casa del batlle Urteaga, el convent del Mínims fora de les muralles (actual convent de la Placeta), convent de les Agustines on està l’actual Mercat, que junt amb el convent dels Mínims es van tombar el 1936 en la Guerra Civil, el palau d’Antoni Banyuls i la casa dels Xolbi.

La fortificació del poble i la construcció de torres de defensa a la costa es deuen a que estaven en una època de conflictes.  En 1609 l’expulsió dels moriscs des dels ports de Dénia i Xàbia. També eren habituals els atacs de pirates del nord d’Àfrica i de bandolers. Alguns dels bandolers que actuaven en la zona eren de Xàbia, com: Cruanyes, Xolbi, Bas, Erades, Sapena i Guardiola.

Però, a que es dedicava la gent en aquesta època?


En 1591, el 66,8% eren camperols, el 15,3% eren capes urbanes (2 ciutadans, 10 professionals liberals, 6 mercaders, 7 comerciants, 46 artesans, 12 clergues i 4 funcionaris), el 4,2% eres pescadors, el 9,7% eren viudes, el 3,1% tenien altres professions i el 0,9% estan sense identificar.

El que mes es cultivava a Xàbia eren els cereals (que convertien en farina en els molins de la Plana) i la vinya. Desprès en menor quantitat hi havien: ametllers, figueres, garrofers i oliveres. El 73% de les parcel·les no eren exageradament grans, ja que no passaven de 50 fanecades i eren propietat del   propis   llauradors.

---

El   1766   es   contaven   fins   a   100 casetes de camp amb un pou i una sénia per a fer horta. També hi havia unes quantes terres que eren propietat del Marqués   o   d’altres   famílies   riques,   que   les   treballaven altres llauradors.Des de que després de la conquesta cristiana es va formar   el   poble   de   Xàbia,   sempre   havia   volgut   la independència   de   Dénia   i   ho   va   aconseguir   amb   la concessió de Felip III amb la recomanació del Marqués de Dénia i favorit del Rey i des d’aquest moment que Xàbia te govern propi.