​​Aquest documental de mitja hora, emès el 24 de febrer, inclou el museu de Xàbia, una entrevista amb el director Ximo Bolufer i imatges de les excavacions submarines realitzades a la badia del Portitxol. Segueix una xerrada oferta a AMUX per l'arqueòleg Alejandro Peréz el 9 de febrer en què va descriure la gran importància del Portitxol com a ancoratge antic i únic.

La primera norma que regulava el patrimoni històric espanyol va ser la Llei d'Excavacions i Antiguitats de l'any 1911. Hi va haver altres normes posteriors fins a la redacció i l'aprovació de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol de 1985, encara vigent. El 1998 la Generalitat Valenciana va aprovar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, una norma específica per al País Valencià. Tant la llei de 1985 com la norma de la Generalitat, especifiquen que tots els objectes «procedents d'excavacions, remocions de terra o obres de qualsevol índole o per atzar» que siguen trobades damunt o baix el sòl o l'aigua, i que continguen els valors del patrimoni històric espanyol, són de domini públic, i s'integraran al patrimoni de la Generalitat.

En 1904 un jornaler que treballava en les terres de la Llucca, propietat del veí de Benissa Torres Orduña, va trencar sense voler una gerra de ceràmica mentre cavava, traient a la llum joies d'or i plata. Aquest fet va causar autèntica sensació i es va conéixer asseguda com el Tresor de Xàbia. El propietari del terreny va veure immediatament que contenia un valor històric immens i el va oferir a les autoritats de València per un preu astronòmic. A València les peces es van identificar com a iberes, molt probablement del segle IV a. C. No obstant això, allí no estaven disposats a pagar un preu tan escandalós. Orduña el va oferir llavors al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, que el va rebutjar igualment pel mateix motiu. El govern francès, que ja havia comprat la figura de la Dama d’Elx en dates anteriors, es va interessar molt a adquirir també aquest tresor i es va posar en contacte amb Roc Chabàs Llorens, historiador de Dénia i arxiver de la Catedral de València. Chabás volia que el tresor es quedara a Espanya i els va dir falsament que Madrid ja l'havia comprat. Després d'algunes negociacions, Madrid finalment va comprar el tresor. I allí s'ha exhibit des de llavors.

Però faltava un collaret en la col·lecció: Orduña l'havia donat a la Puríssima Xiqueta de Benissa, on es va exhibir primer a l'Església de Sant Pere i després va ser traslladat a la nova església que coneixem hui. En 1936, durant la Guerra Civil, el collaret va desaparèixer. Va ser localitzat en 1940 a Madrid, on havia estat ofert i donat al Museu per a completar la col·lecció.
​
Al Museu de Xàbia s'exhibeix avui una delicada còpia de coure banyat en or, de les peces del tresor; un treball realitzat per l'orfebre sevillà F. Marmolejo, que va ser adquirit per l'Ajuntament de Xàbia l’any 1984.
Com ja deus saber, Xàbia compta ara amb dos tresors d'or al seu nom. El passat estiu (agost de 2021) es va descobrir en la badia del Portitxol el segon tresor, un dels majors conjunts de monedes d'or romanes trobats a Europa. I és molt probable que es queden aquí, en el Museu Arqueològic de Xàbia…Però aquest ja és un tema per a un altre article, quan l'equip d’investigació i la Conselleria de Cultura donen a conèixer més detalls…