Divendres 20 de juny: 19:30 h.

El Món Islàmic a Xàbia i la Marina Alta

Una conferència a càrrec de 
Josep Castelló 

A la sala d'actes del Museu de Xàbia 
La xerrada serà en castellà i aclariments en anglés

El dilema de què posar-se i què menjar en el sopar d'Al-Àndalus d'AMUX –en què cadascú portarà un plat per a compartir- ha estimulat Josep Castelló a fer-nos una breu història de l'empremta dels musulmans per la nostra geografia, des de l'arribada a la Península el 714 fins la conquesta cristiana de Dénia el 1244. 

Es farà un recorregut per les diferents etapes de govern andalusí, des de l'emirat i califat, l'important període de la taifa de Dénia i les etapes almoràvit i almohade. Tanmateix es parlarà del tipus de poblament, la cultura material que ens ha arribat de les excavacions arqueològiques, els conreus que introduïren i la societat i costums de la població andalusí.



















F

d'un xerrada per Joaquim Bolufer Marqués i Toni Torregrossa
Dimecres, maig 21, 2014 a les 20 h al Saló d'Actes del Museu de Xàbia
La xerrada sèra en castellà i anglès.
Tots benvinguts

Toni Torregrossa és traductor de valencià i especialitzat en l'estudi i ortografia dels noms de llocs o toponímia. Toni ha treballat en enquestes toponímiques i correcció de mapes des de l'any 1985 i ha publicat alguns estudis sobre la tema, el més recent sobre la toponímia litoral de Xàbia.

Joaquim Bolufer Marqués és arqueòleg municipal de Xàbia. Ha realitzat i publicat diversos treballs d'arqueologia i etnografia, i també alguns reculls de topònimia.

Junts s’ha compromès a parlar junts sobre el fascinant tema del significat dels noms de llocs a Xàbia.

La toponímia és una disciplina de la lingüística que estudia els "noms de lloc". Xàbia, amb un gran terme municipal i una intensa ocupació des de la prehistòria, conserva un ric patrimoni toponímic. Com a mostra d'això, el nom d'una partida: els Falandons o Forandons, situada a l'extrem de ponent del terme. Aquest topònim deriva del nom d'una antiga alqueria propietat d'un mudejar de Gata dit "Andó" (segles XIV-XV), lloc on hi havia -i encara es conserva- una font. Tot això va fer que la partida fóra coneguda, al menys fins al segle XVIII, com la Font d'Andó, nom què amb el temps va esdevenir Forandons

Quedarse per gaudir d'una copa i una xerrada informal després

La Primera Assemblea General Anual de l'Associació ‘Amics del Museu de Xàbia’ tindrà lloc el Dimecres 12 de Febrer de 2014 en la Sala de Conferències del Museu.  La primera convocatòria serà a les 19.30h i la segona a les 20.00h.
L'agenda serà com segueix:
1. Discurs del President
2. Informació sobre els Membres
3. Informació del Tresorer (s'admeten comentaris dels presents)
4. Elecció de la Secretaria *
5. Nomenament formal de nous membres de la Junta **
6. Peticions presentades pels membres
L'actual Junta es va formar el 2012 per a crear i establir l'Associació. Els membres de la actual Junta acceptaren el càrrec per un període de tres anys, exceptuant casos d'infermetat o altres circumstàncies que ho impediren. La Junta està formada per:

President :                    Joaquim Bolufer Marqués
Vicepresidenta :           MºDesemparats Bolufer Castelló
Secretària :                  Margaret Morgan
Tresorer:                      Josep Salvador Castelló Marí
Vocal 1ra                       Christine Betterton-Jones
Vocal 2na                      Nina Davies
Vocal 3ra                      Pepa Roig Sarrión
Vocal 4rt                         Cesc Camprubí Martell

* Margaret Morgan ha decidit dimitir com a Secretària degut a raons de salut, però vol continuar en la Junta com vocal.

** Nomenament de nous membres: La Junta demana a la Reunió que confirme l'elecció de les següents persones:

a. Secretària dels Socis:  Irene Moekkote com responsable de mantenir la base de dades dels membres junt amb el Tresorer.
b. Elaboració d'Actes de Reunions:  Vicenta Cruañes Moragues, responsable de l'Agenda del Dia i les Actes de les Reunions.
c. Vocal:  Anne Sefton.
d. Proposta d'un ajudant del Tresorer, encara per confirmar.
e. Proposta d’un nou Secretarí, encara per confirmar.

Els Estatuts de l'Associació (en Valencià i Anglés) estan a la seua disposició demanant-los a la Secretària.


                                  MARGARET MORGAN – Secretària
     Gener  2014

Amb motiu de la celebració de santa Llúcia,
AMUX ha programat dos activitats:
Dijous 12 de desembre.
Museu. 18 h: "Santa Llúcia: arqueologia i tradició".
Xarrada per Ximo Bolufer, arqueòleg municipal, amb una introducció a la festivitat a càrrec de Nina Davies. Suport de Power Point i traducció en anglés.
L'objectiu és donar a conèixer la història d'aquesta ermita i les característiques del seu emplaçament. Animem als assistents a que ens conten si en els seus països d'origen se celebra aquesta festa i en què consistix.
En finalitzar, vi calent amb dolços nadalencs.

Divendres, 13 de desembre
Romeria de Santa Llúcia 10.30 h. Començament de la pujada a l'ermita.
Empar Bolufer, regidora de Cultura, guiarà l'ascensió.
Dalt, la Confraria de Santa Llúcia donarà xocolata calenta, bambes i mistela.
El camí és costerut i presenta certa dificultat en algun tram. Es recomana usar sabatilles de senderisme.
Es reuneixen en la creu de tosca situada enfront de l'IES Antoni Llidó.

Luis Pablo Martínez, expert internacional sobre el patrimoni cultural, explicarà en castellà i anglès, el treball per a incloure aquestes riqueses, com el “Palmerar d'Elx”, en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Vine al Museu de Xàbia a les 19.00 hores el 15 de març, per a conèixer més i gaudir d'una copa i una xerrada informal després

 Un resum de la presentació que va oferir l'arqueòleg municipal Joaquim Bolufer Marqués (Mvsev “Soler Blasco” de Xàbia) Oct 31 2012

1.- La cova Foradada.

• Restes dels primers humans que van trepitjar aquestes terres.
• Evidències: 22 fragments diversos de almenys dos individus, un adult i un immadur. Tanmateix, els únics trobats en contextos fiables provenen del nivell 2 del Sector B:
• Epífisi proximal i coll de fèmur dret d'un Adult
• Fragment de parietal dret d'un Immadur
• Segona falange de peu (dit 2-3 esquerre ?) d'un Adult
• Epífisi distal de tíbia dreta d'un Adult
• Cronologia: Aprox. 30.000 anys. Industries aurinyacianes.

2.- Coves d’enterrament de la prehistòria final
Cova del Barranc de la Rabosa

• Crani d’un individu adult jove, home.
• Cronologia incerta. Cal suposar prehistòrica (Calcolític, Bronze ¿?)

Covetes de la Solana del Montgó
Coves d’enterrament de cronologia prehistòrica indeterminada

Cova del Montgó

• Cova d’enterraments múltiples, probablement del calcolític amb moltes reserves (totes les restes provenen de les “excavacions” del pare Belda dels anys trenta).
• Estudi recent de MªPaz de Miguel. Restes d’un mínim de 9 individus: Crani, d'un Home adult madur (40-45 anys), Crani d'un Home adult (40 anys), Crani de 9-10 anys, Adult, +- 12, Adult, +- 7, +- 9, Home Adult ?, Adult
• Pot d’ivori. Ús funerari?. Trànsit II-I mil·lenari a.n.e.

Cova del Barranc del Migdia
Cova d’enterraments múltiples de cronologia calcolítica
El material antropològic estudiat es compon d'uns 500 fragments de restes òssies i peces dentàries. L'edat de mort no sobrepassaria els 40 anys d'edat per als individus adults, mentres que l'edat de mort infantil està representada entre el primer any i els 5. Fins ara, s'han identificat restes d'un mínim de huit individus arreplegats en quatre paquets. 2.671-2.256 Datacions absolutes, amb Aixovars

3.- Cultura Ibèrica
Plana Justa.
Període que s'utilitza la incineració.

4.- Romanització

• Inscripció de la Riba
• El Muntanyar. La gran necròpolis romana d’inhumació
• Punta de la Fontana: Sarcòfags. Placa de marbre dels dioscurs
• Noticies antigues (tosquers, excavacions anys vint-trenta)
• Tombes descobertes: vuitanta-tres
• Rituals: fosses excavades sobre la roca, amb dues orientacions dominants: est-oest i nord-sud. Les fosses presenten una forma generalment trapezoïdal.
• El ritus funerari és sempre la inhumació, col·locant el cadàver en posició decúbit supí dins la fossa. En alguns casos, s’ha documentat l’amortallament dels cadàvers, sent habitual la reutilització de les fosses amb diversos enterraments.
• Només huit presentaven aixovars o altres peces que acompanyarien al difunt; de manera general, però, es tracta de materials d’escassa rellevància, entre els quals destaca un ungüentari de vidre, un possible encenser de bronze o altres peces d’adornament com una polsera i un anell, també de bronze o una dena de collar de pasta vítria.
• El Muntanyar va ser la gran necròpolis de l’assentament de la Punta de l’Arenal, que comptaria amb unes 900 fosses sobre una superfície aproximada de 6.000 m². La seua àmplia cronologia abraçaria uns 600 anys, entre els segles I i VII de nostra era.

Illa del Portitxol.
Dues fosses cobertes amb lloses que van aparèixer, segons ens conta J. Segarra Llamas (1947) a la part alta i plana de l’illot, prop d’un paviment de plaques de marbre. Les fosses contenien restes humanes i algunes peces d’aixovar a la capçalera; llànties i “diversos objectes brillants”

4.- Islamització
Canvis de ritual. Noves creences. Mirant cap a orient. Orientació Nord-sud. De costat (decúbit lateral), en Terra Verge, sense ostentació.

• Necròpolis: Cansalades, Cap de Martí, Atzubia i Rebaldí
• Rebaldí: Quaranta fosses cobertes amb lloses orientades (miraven) a orient, segons Sebastià Xolbi cap 1770.
• Cap de Martí: Destrucció de 6 o 8 fosses. Dos inscripcions funeràries de les 45 conegudes a tot el país Valencià: Darreries X principis XI, dedicada a Ibn Nasrum 29 d’abril 1199 (dia 1 de rayab del 595).

5.- La conquista feudal

Canvis en el rituals: Dins les viles, vora esglésies, inhumacions decúbit supí, orientació est-oest (cap a ponent). Caixes i mortalles.

Àmbits d’enterrament: Fossars (Plaça i Hospital) i Esglésies (sant Bertomeu i Loreto) i els Convents.

Fossar del plaça:

29 fosses, Aquest fossar seria un espai trapezoïdal d’uns 180 m² tancat per un robust mur d’encofrat de morter de calç i pedres, dins el qual es realitzaven els enterraments. S’ha conservat un sector baix el sòl de l’oficina de turisme, amb més d’un vintena de fosses excavades en el sòl natural amb una orientació est-oest. Els enterraments corresponien a inhumacions en posició decúbit supí, amb el cap al costat de ponent. Hem documentat l’ús de l’amortallament dels cadàvers així com la presència de caixes o taüts de fusta. Aquest cementeri va estar en ús durant el segle XIV i gran part del segle XV, fins que l’ampliació de l’església va provocar la remodelació de la plaça i la destrucció del fossar.

6.- Cementeri de sant Joan
Amb les corrents higienistes: al País Valencià algunes institucions i personalitats havien intentar portar avant aquests nous plantejaments. És el cas de les primerenques i progressistes propostes fetes l’any 1776 per Pasqual Garcia, regidor de l’Ajuntament de València, que pretenien prohibir els enterraments fets dins els murs de la ciutat (M. Català, 2007). Però no va ser sinó arran de la promulgació de la Reial Pragmàtica feta pel rei Carles III l’any 1787 que les autoritats locals començaren a considerar aquest problema. En l’esmentada Pragmàtica s’instava a bastir els cementeris fora de les poblacions i alhora es prohibia l’enterrament dins les esglésies –amb algunes excepcions-. Al mateix document es deia també que: “...se aprovecharan para capillas de los mismos cementerios las hermitas que existan fuera de los pueblos...”, disposició que va ser seguida a Xàbia, utilitzant la vella ermita gòtica de Sant Joan com capella fúnebre.

Cementeri de Xàbia: 12 marzo 1817. Fue inaugurado el actual cementerio de San Juan, con el entierro del cadaver de Ana Maria Moll, hija de Amaro y Teresa, segun acta de defuncions firmada por Mn Jose Cruañes Buigues, vicario. (A.P.).

El primitiu cementeri de Sant Joan era molt més petit que el que ara coneixem. Aquell primer recinte del 1817 ocuparia una superfície molt reduïda situada al sud de l’ermita, amb enterraments fets en terra dels quals només ens queden alguns dels plafons de taulells de València que es conservaven col·locats a l’interior de la l’ermita. Del conjunt de tretze plafons recuperats i restaurats pel mvsev, els més antics daten de l’any 1823 i corresponen a persones d’alt rang social i econòmic: Mariana Parts, dona del governador militar de Dénia, morta el 28 de maig, i Jaume Català “Dr. Teologo y Rector Pabordre de la Iglesia de Xàbia”, mort el 6 d’octubre. El més modern dels plafons va ser dedicat al xiquet Joaquim Ferrando i Garcia “...que murio el dia 22 de Enero del año 1862 a la tierna edad de 12 años y medio...”.

 
La falta d’espai d’aquell primer cementeri i la major “categoria” de certes persones, van fer que el tram oest de capella, entre el darrer arc diafragmàtic (darrere de l’altar) i el mur tester de l’ermita, fora habilitat com a panteó eclesiàstic. Aquesta estructura, fora d’ús des de les acaballes del XIX, tenia una única porta d’accés (a la dreta / NE de l’altar) que havia estat encegada modernament.

L’interior estava ocupat per un total de 31 tombes de forma rectangular amb unes dimensions màximes de 2,40 x 0,70 m. construïdes amb rajola massissa, còdols i algeps. Divuit presentaven una orientació general sud-oest/nord-est, que s’adossaven i es superposaven formant dos nivells, mentre que les tombes de la paret sud-est mostraven una orientació nord-oest/sud-est perpendicular a les anteriors, tot agrupant-se formant dues filades de cinc tombes, més tres que van ser col·locades ja els darrers moments d’utilització amb aquesta mateixa orientació, sobre les tombes del primer grup .

Totes les sepultures, amb caixa o sense, corresponien a membres del clero de Xàbia, probablement vicaris, rectors i pavordes de Sant Bertomeu, que foren inhumats entre el 1817 i probablement el 1889, data que apareix grafiada sobre l’algeps fresc de la tomba superior del grup sud: Aquí descansan en paz / los restos mortales de / Don Jose Solans Vicario de / la Parroquial de Jabea / Murio el dia 14 de Mayo de 1889 / Rueguen a Dios por su alma.

Les dolentes condicions d’aquell primer recinte foren descrites al monumental Diccionario Geografico-Estadistico-Historico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz (Tom IX, Madrid 1847): “...el cementerio, que es pequeño e indecente, porque sus paredes derruidas dan entrada a las zorras y otros animales inmundos, que se comen los miembros de los cadaveres insepultos: su situacion tan proxima a la villa perjudica a la salud pública, principalmente a los moradores del arraval del conv. , los cuales se encuentran muy incomodados por los miasmas pútridos que llegan hasta ellos en el estio cuando reinan los vientos del O. y se presenta el dia caluroso: debiera pues trasladarse a otro sitio mas saludable. ...”.

  Probablement per intentar pal·liar, més que fora en part, aquesta dolenta situació, però també per augmentar l’espai del cementeri (Xàbia era un poble amb una demografia creixent que va passar dels 3.654 de l’any 1843 als 5.785 de l’any 1857), l’any 1849, l’alcalde de Xàbia, Antoni Català, va comprar a Cristòfol Español tres fanecades de terra per ampliar el cementeri (G. Cruañes, Efemérides, núm. 289. 1986). Amb aquestes obres, el cementeri va adquirir les dimensions que encara manté, bastint-se ara els primers grups de nínxols (situats sobre la paret oest) destinats als burgesos i altres persones benestants, mentre que la major part de les inhumacions es farien a terra.

Però l’eixamplament del cementeri i la millora de la seua construcció no van acabar amb el problema de l’excessiva proximitat a la població, provocant, junt amb d’altres factors, que l’índex de mortalitat dels pròxims ravals de Baix i del Convent foren dels més alts del poble (A.Espinós, 1988).

Passaren els anys i les condicions de vida de la població va anar millorant poc a poc, la qual cosa va produir una disminució en el total de morts anuals. Tot i així, les escasses dimensions del cementeri obligaren a la construcció de noves illes de nínxols.

No obstant, l’excessiva proximitat al poble i el creixement de la població, obligaren a la construcció del nou cementeri de les Catarroges, que va ser inaugurat l’any 1986, mentre que el vell cementeri va estar en ús fins el 1989, data de la darrera inhumació que hi va ser realitzada.

Un informe sobre la reunió d'inauguració AMUX de lXàbia al Dia" amb algunes fotos.
Publicat al Bloc Castellà.