CASTELL DE LA GRANADELLA
Joaquim Bolufer Marqués. Museu de Xàbia - (Canfali 23-X1 2020)
Figura 1. El castell de la Granadella. Perspectiva des del nord-est. Fotografia David Alapont
El castell de la Granadella, és un fortí del sistema defensiu de les costes del Regne de València. Va ser la darrer estructura defensiva construïda al litoral de Xàbia. Les restes del castell es troben a uns 35 metres sobre el nivell del mar, a l'extrem sud-est del morro del Castell; punta rocosa que tanca pel sud la cala de la Granadella, en un paisatge dominat pels alts penya-segats calcaris que caracteritzen aquest sector litoral de la Marina Alta. L'enorme vàlua paisatgística i mediambiental de la Granadella, junt amb l'interés històric i arquitectònic de les restes conservades, van fer que fóra declarat Bé d'Interés Cultural (BIC) l'any 1996.
Figura 2. El castell de la Granadella. Perspectiva zenital. Fotografia David Alapont
Les temptatives per recuperar el castell van començar l'any 1987 amb un camp de treball per a jóvens. Molts anys després, entre el 2001 i el 2005, el Museu Municipal de Xàbia, amb el recolzament econòmic de l’Ajuntament i l'ajut de la Diputació, va fer tres campanyes de desenrunament i seguiment arqueològic, que permeteren descobrir íntegrament l'estructura de l'edifici, així com recuperar un bon conjunt de materials arqueològics. Enguany, s'ha redactat el projecte arquitectònic de restauració i adecuació de les ruïnes; ara, caldrà aconseguir la dotació pressupostària per realitzar el projecte.
El castell, que va ser bastit l'any 1739, seguia les directrius de l’arquitectura militar d’aquells moments, amb una planta d’uns 140 m² en forma de ferradura o “peülla de bou”, amb un ample mur corbat orientat a llevant i un mur rectilini a l’oest, lloc des d’on s’accedia a la fortificació. L’accés es feia per una porta situada a certa altura sobre el mur oest, pel qual s'entrava, mitjançant una escala de corda, al primer pis.
El castell, que va ser bastit l'any 1739, seguia les directrius de l’arquitectura militar d’aquells moments, amb una planta d’uns 140 m² en forma de ferradura o “peülla de bou”, amb un ample mur corbat orientat a llevant i un mur rectilini a l’oest, lloc des d’on s’accedia a la fortificació. L’accés es feia per una porta situada a certa altura sobre el mur oest, pel qual s'entrava, mitjançant una escala de corda, al primer pis.
Figura 3. El castell de la Granadella. Perspectiva des del nord-oest . Fotografia Museu de Xàbia
Dins, l’edifici hi havia una planta baixa, que corresponia al polvorí i una estança principal que ocupava el primer pis, on es situava la porta i deu troneres, cinc orientades a la mar i cinc a terra. Dalt de tot, al terrat, es situaven dos canons. Les tres plantes estaven comunicades per una escala de caragol situada a l’angle sud-oest, de la qual encara es conserva la base.
Les restes conservades, corresponen a un robustíssim mur de 325 cm de gruix fet de maçoneria de blocs irregulars de pedra viva i morter de calç, folrat exteriorment amb tosques rectangulars disposades a filades horitzontals, amb algunes perpendiculars, que fan de trava. El mur, conserva una alçada màxima de 6,50 metres (a l’extrem de llevant), assentant-se sobre una sabata de morter de calç i la roca natural. Per abastar a la guarnició – formada per cinc soldats- va ser construït un aljub rectangular amb una capacitat aproximada de 23.647 litres que es conserva encara en bon estat.
Les restes conservades, corresponen a un robustíssim mur de 325 cm de gruix fet de maçoneria de blocs irregulars de pedra viva i morter de calç, folrat exteriorment amb tosques rectangulars disposades a filades horitzontals, amb algunes perpendiculars, que fan de trava. El mur, conserva una alçada màxima de 6,50 metres (a l’extrem de llevant), assentant-se sobre una sabata de morter de calç i la roca natural. Per abastar a la guarnició – formada per cinc soldats- va ser construït un aljub rectangular amb una capacitat aproximada de 23.647 litres que es conserva encara en bon estat.
Figura 4. El castell de la Granadella. Conjunt de bales de ferro de l'artilleria del castell. Fotografia Museu de Xàbia
Segles abans a la construcció d’aquest castellet, els nombrosos atacs piràtics havien obligat a bastir sobre la costa, torres i fortins per protegir la vila de Xabia i els seus habitadors; de nord a sud teníem la torre del cap de Sant Antoni, el castellet de Sant Jordi o de la Mesquida (vora el port actual), el castell de la Fontana o de sant Martí (al costat de la platja de l'Arenal), la torre del Portitxol i la torre d'Ambolo. Sembla, que amb la construcció del castell de la Granadella, es pretenia defensar el possible desembarcament d’enemics a la cala. Potser per això, des de finals del segle XV, hi havia una talaia en un punt indeterminat de la costa de la Granadella :“En aprés en lo dit consell fon acordat que per sostenir en lo yvern la talaya de la Scobeta, que.s diu de la Granadella de Xàbea, com en lo stiu ja lay sostenguen e paguen los de Xàbea, se donen sis lliures de la Comuna Contribució per a sis mesos del yvern. E aço tan solament per als dits sis mesos de yvern de hun any e no més per ara, per causa del gran dan que se·n pot acusar, lo qual se poria seguir no tenint-hi talaya.” (Arxiu de Dénia, transcripció Rosa Seser).
Figura 5. El castell de la Granadella. Gran plat de ceràmica de Manises (mitjans segle XVIII) trobat a les excavacions arqueològiques. Fotografia Museu de Xàbia
Malgrat això, caldrà esperar a l’any 1739, perquè hi fora construït el castell, tal com ens conta un document de 1788 ...“fue construida el año de 1739, está situada sobre el Morro de la Chapa, a la entrada de la cala de la Granadella, es de figura de herradura y de solida construcción, se sube a ella por una escalera de cuerda, y en el primer piso (que es bastante espacioso) hay cinco troneras, con sus ventanillas para fusil o mosquete con dirección al mar y otras cinco hacia la tierra. Por un caracol ancho y comodo se baja a otra boveda igual a la principal, y en ella està el repuesto de polvora; por el mismo caracol se sube a la bateria en el que hay un tinglado bueno y dos alazenas para resguardo de efectos y pertrechos.” (Campon & Pastor, Xàbiga IV, 1988).
El castell apareix esmentat en una de les darreres accions piràtiques esdevingudes a les costes de Xàbia. Es tracta de l’atac d’un xàbec algerià a dos vaixells catalans el 17 de setembre de 1779. En aquesta acció, els dos navilis tingueren d’entrar a la cala de la Granadella per tal de refugiar-s’hi. Durant aquest incident, segons ens conta R. Chabàs al Archivo (1886-87) ...los cañones de aquel castillo estaban desmontados y no pudieron ayudar en el combate.
El castell apareix esmentat en una de les darreres accions piràtiques esdevingudes a les costes de Xàbia. Es tracta de l’atac d’un xàbec algerià a dos vaixells catalans el 17 de setembre de 1779. En aquesta acció, els dos navilis tingueren d’entrar a la cala de la Granadella per tal de refugiar-s’hi. Durant aquest incident, segons ens conta R. Chabàs al Archivo (1886-87) ...los cañones de aquel castillo estaban desmontados y no pudieron ayudar en el combate.
Figura 6. El castell de la Granadella. Monedad de Carles III trobada a les excavacions arqueològiques. Fotografia Museu de Xàbia
Les restes del castell evidencien clarament, que va ser destruït a consciència amb mines i càrregues de polvora que pretenien assolar-lo, o si més no, inutilitzar-lo. El mateix va succeir en altres fortificacions artillades de la zona, que van ser destruïdes en temps de la guerra contra Napoleó, potser l’any 1812, segurament durant el desembarcament d’unes llanxes amb tropes angleses -aliats en la guerra contra els francesos- que s’apoderaren dels castells de la Fontana i de la Mesquida. Amb això, evitaven que les fortificacions pogueren passar a mans de les tropes franceses, i alhora, desmuntaven les defenses de la costa pensant en futurs conflictes amb la corona espanyola.
Figura 7. El castell de la Granadella. Restitució. Perspectiva des del nord-oest. Segons Frederic Villalba & Bolufer
