INTRO
Aquesta exposició recull els vint-i-cinc castells, torres i talaies de cronologia andalusina conservades a les muntanyes, vessants i planes de la Marina Alta. Un ric i poc conegut patrimoni, representat per un conjunt d’arquitectures defensives que van ser bastides a partir de la conquesta musulmana del segle VIII, però sobretot durant els darrers segles de domini islàmic. L’estructura i funció d’estes fortaleses fou ben distinta a allò que representaven els castells feudals creats arran de la conquesta de Jaume I, tot i que en molts casos els cristians nouvinguts varen aprofitar les anteriors construccions d’època andalusina per adaptar-les a les noves necessitats: controlar un territori abrupte acabat de conquistar i que estava ocupat per una població majoritariament musulmana, o bé, la de servir de suport i representació del poder senyorial dins el nou orde feudal. La idea original de la mostra va naixer gràcies a la donació feta al Mvsev de Xàbia d’un important conjunt de plànols i fotografies de més de cinquanta castells valencians -molts de la Marina Alta- que van ser realitzats per Michael Stephenson i els seus amics Anne Scott i Ted Adams des dels anys noranta del segle passat. L’exposició està composta per catorze plafons que recorren l’arquitectura defensiva d’aquesta regió del Xarq al-Andalus. La mostra comença amb una introducció històrica i una caracterització dels castells andalusins, li segueix una descripció de les primitives fortificacions andalusines de la comarca: la Bastida (Pego), el Cocoll (Castell de Castells), el tossal de Pere Antoni (Beniarbeig, Sanet i els Negrals) i el Xillibre (la Vall de Gallinera). De nord a sud són descrits els castells i torres de la Marina Alta començant per les impressionants fortaleses de la Vall de Gallinera: castell d’Alcalà, castellot d’Alpatró, torre de la Penya Foradà, castell de Gallinera i castell de Forna. Li segueix el castell d’Ambra (Pego), el castell de Segària (Benimeli) i la torre del Blanc de Morell (el Verger), el castell d’Ocaive (Pedreguer) amb la torre de Benimarmut (Pedreguer) i la talaia del tossal de Moro (Gata). Més a l’interior la Vall de Laguar amb el castell de la Plana o de les Atzavares, la torre de la Casota i el castell d’Orba. Després la vall de Xaló amb els castells d’Aixa i Pop, i a l’extrem de ponent, a la capçalera de la vall, el castell de la Serrella (Castell de Castells). Al sud, el castell de Calp, conegut com del Mascarat, el castell de Bèrdia (Xaló) al caramull de la serra de Bèrnia i la torre de Canor (Benissa). De Xàbia, es mostra la torre de les Capçades, l’única estructura defensiva d’època islàmica conservada al terme, esmentant altres torres ara desaparegudes. L’exposició es completa amb una breu semblança de Michael Stephenson. |
MenuPlafo 1 - Introducció Històrica
Plafo 2 - El Castell andalusí Plafo 3 - Les primeres fortificacions Plafo 4 - Ponent de la Vall de Gallinera Plafo 5 - Forna i llevant de la Vall de Gallinera Plafo 6 - Ambra i la Vall de Pego Plafo 7 - Segària i la Rectoria Plafo 8. Ocaive i el seu terme Plafo 9. Val de Laguar i Orba Plafo 10. Pop, Aixa i Murla Plafo 11. El castell de la Serella Plafo 12. Bèrdia i Mascarat Plafo 13. Alqueries i torres de la vall de Xàbia Plafo 14. Michael Stevenson - una coll.ecció singular línia de temps mapa de localització |
