Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
|
El Castell d'Ambra s'assenta sobre una muntanya amb la vessant nord formada per cingleres abruptes que aguaiten la vall de Pego.
La història d'aquesta fortificació ha estat capgirada recentment com a resultat de l'arqueologia. Durant els anys 80 del segle passat era considerada una construcció almohade de mitjans segles XII o principis del XIII. Però les excavacions arqueològiques realitzades entre 1992-97 han descobert que la seua construcció va començar un segle més tard, en el moment de la conquesta cristiana. En els nivells més antics de l'excavació aparegueren unes monedes islàmiques encunyades a Múrcia entre 1228-1238, demostrant que el castell havia sigut iniciat durant o després d'aquest període. Altres materials recuperats foren ceràmiques comunes andalusines molt fragmentades, fetes a les terrisseries de Dénia, però no aparegueren vaixelles envernissades ni ferramentes agrícoles. En els nivells superiors es va trobar ceràmica cristiana de l'època de la conquesta i feta a València, a més d'altres monedes que dataven de 1262 a 1266. L'estructura del castell aporta més proves sobre el seu ús. Per la part nordest és pràcticament inaccessible i sols es va fortificar la banda meridional. Davant de la muralla hi ha un altra construcció que la defensa, un avantmural, estructura que no es troba en les altres fortificacions d'aquesta àrea (K, H, B). Aquest mur obligava a entrar al castell mitjançant el passadís que generava (B) fins l'entrada en colze (C, E), on havien de passar per tres portes. El mur exterior estava realitzat amb tàpia sobre un fonament de maçoneria i corria paral·lel a la muralla. El recinte principal segueix els contorns del terreny i està protegit per una muralla i petites torres que se li recolzen a intervals. Aquest estava construït també amb tàpia sobre un sòcol de maçoneria amb alguns forats per a sageteres. |
|
A l'interior del castell hi ha habitatges molt simples (O), amb una o dues estances de funció desconeguda, encara que algunes d'elles tenien una llar circular en el sòl. Hi ha també un grup d'habitacions (F) recolzades a la muralla, just a l'oest de l'entrada. La primera d'elles s'interpreta com una ermita de construcció cristiana, i a continuació es va trobar un gran forn de coure pa. Un poc més allunyat hi ha un aljub rectangular també adossat a la muralla (I). |
Feu clic a la imatge per ampliar
|
Tot el recinte sembla un complexe d'habitatges col·lectius per a ús de la comunitat. La simplicitat i escassesa de la ceràmica andalusina trobada al castell contrasta amb una fortificació tan elaborada; aqueixa qüestió, fa plantejar dubtes als investigadors respecte el seu ús com a refugi de la comunitat agrícola de les quasi vint alqueries del castell, que disposarien d'uns recursos molt limitats. És per això que no se sap si el castell fou construït pels propis habitants o amb l'ajuda de les autoritats.
El registre arqueològic indica que el castell fou ocupat durant un període de temps molt curt, entre 1230 fins 1290. L'ocupació cristiana va ser en 1245 després de la caiguda de Dénia, però el lloc va tornar a mans andalusines dos anys després fins 1258, quan una petita guarnició cristiana es va establir. En 1270 va tornar a mans musulmanes fins després de l'última rebel·lió de 1276. En 1279 el rei Pere III, donà l'ordre de construir la vila de Pego en la mateixa vall, fet que produirà l'abandonament del castell.
El registre arqueològic indica que el castell fou ocupat durant un període de temps molt curt, entre 1230 fins 1290. L'ocupació cristiana va ser en 1245 després de la caiguda de Dénia, però el lloc va tornar a mans andalusines dos anys després fins 1258, quan una petita guarnició cristiana es va establir. En 1270 va tornar a mans musulmanes fins després de l'última rebel·lió de 1276. En 1279 el rei Pere III, donà l'ordre de construir la vila de Pego en la mateixa vall, fet que produirà l'abandonament del castell.
Feu clic a la imatge per ampliar
