Les fortificacions o refugis d'època andalusina més antics de la Marina Alta corresponen a unes estructures de difícil interpretació, caracteritzades pels seus robustos paraments de pedra en sec, que aprofiten l'orografia del terreny i defineixen un espai, més o menys ampli, protegit per barrancs, cingles o tallats, on els murs defensaran les zones més desprotegides o de més fàcil accés. Són tres els jaciments de la Marina que responen a estes característiques:
La Bastida es troba al SW de la vila de Pego, sobre un tossal emmarcat a est i oest per sengles barrancs, mentre que al nord, el tossal forma un perfil abrupte amb diversos tallats.
L'únic accés es situa al sud, a 344 m, just on es va alçar una muralla d'uns 113 m de longitud. A l'interior d'aquest espai (al nord de la muralla), no s'observen estructures ni altres evidències indicadores de l'ocupació de l'indret. Els pocs materials arqueològics recuperats en superfície són fragments de ceràmiques comunes de difícil datació, que de manera genèrica situem entre els segles VIII-X de la nostra era.
L'únic accés es situa al sud, a 344 m, just on es va alçar una muralla d'uns 113 m de longitud. A l'interior d'aquest espai (al nord de la muralla), no s'observen estructures ni altres evidències indicadores de l'ocupació de l'indret. Els pocs materials arqueològics recuperats en superfície són fragments de ceràmiques comunes de difícil datació, que de manera genèrica situem entre els segles VIII-X de la nostra era.
El Cocoll es situa a llevant del terme de Castells, sobre els crestalls de la serra del Cocoll, a uns 950 m. També ara, un soberg mur de pedra en sec (d'uns 87 metres de longitud) protegeix la zona de més fàcil accés del jaciment, al sud-est, mentre que el costat nord-oest està protegit de manera natural pels tallants verticals que cauen al barranc del Galitero.
L'espai delimitat pel cingle i el mur és d'uns 1500 metres quadrats aproximadament, sense que s'observen estructures ni altres elements. També ara són escassíssims els materials arqueològics recuperats, a penes uns pocs fragments de ceràmica comuna que potser corresponguen als segles VIII-X de nostra era.
L'espai delimitat pel cingle i el mur és d'uns 1500 metres quadrats aproximadament, sense que s'observen estructures ni altres elements. També ara són escassíssims els materials arqueològics recuperats, a penes uns pocs fragments de ceràmica comuna que potser corresponguen als segles VIII-X de nostra era.
El darrer assentament amb aquestes característiques i cronologia correspon al tossalet de Pere Antoni. Aquest jaciment ocupa la vessant sud-est d'un tossal, entre els 190 i els 160 metres d'altura, situat als peus de la cara sud de la serra de Segària, entre els termes municipals de Beniarbeig i Sanet i els Negrals. L'abancalament agrícola, els processos erosius i la vegetació han alterat l'assentament, del qual coneixem el basament d'un potent mur de blocs calcaris amb una orientació aproximada nord-sud, que el delimita pel costat de ponent.
Els fragments ceràmics recollits es caracteritzen per l'absència de ceràmiques esmaltades, amb un escàs repertori de formes de ceràmica comuna de pastes oxidants (cànters, gerres, llibrells, etc); aqueixes característiques ens fan datar el jaciment entre els segles VIII i X de nostra era
Els fragments ceràmics recollits es caracteritzen per l'absència de ceràmiques esmaltades, amb un escàs repertori de formes de ceràmica comuna de pastes oxidants (cànters, gerres, llibrells, etc); aqueixes característiques ens fan datar el jaciment entre els segles VIII i X de nostra era
A l'extrem nord-oest de la Marina Alta, al caramull de la muntanya d'Almiserà a 725 metres d'alçada, es situen les restes d'una fortalesa molt singular coneguda com el Xillibre. Es tracta d'un fortí de planta rectangular d'uns 35 x 22 metres, amb torres cantoneres sobreïxents redones i dos cubs quadrangulars a cadascun dels costats llargs. Tota l'obra està feta amb pedra de tamany mitjà travada en sec, amb una tècnica similar a la utilitzada en les fortaleses descrites més amunt; però ara, som davant un edifici amb una planta predissenyada, que repeteix models de castells i fortaleses omeies del Pròxim Orient i el Magreb, fet amb una tècnica constructiva local.
Les excavacions arqueològiques realitzades per A. Bazzana (1985-86), van aportar dades suficients per datar el fortí al segle X. Aquest investigador, interpreta el Xillibre com una fortalesa vinculada a les campanyes militars que 'Abd al-Rahman III va realitzar l'any 928 contra els dissidents berbers que controlaven gran part d'aquesta regió del Xarq al-Andalus quasi des de temps de la conquesta. Abd al-Rahman, fundador del Califat de Còrdova, va a conseguir sotmetre aquest territori, que des d'aquell moment va ser controlat pel poder central de Còrdova.
Les excavacions arqueològiques realitzades per A. Bazzana (1985-86), van aportar dades suficients per datar el fortí al segle X. Aquest investigador, interpreta el Xillibre com una fortalesa vinculada a les campanyes militars que 'Abd al-Rahman III va realitzar l'any 928 contra els dissidents berbers que controlaven gran part d'aquesta regió del Xarq al-Andalus quasi des de temps de la conquesta. Abd al-Rahman, fundador del Califat de Còrdova, va a conseguir sotmetre aquest territori, que des d'aquell moment va ser controlat pel poder central de Còrdova.
|
|
