A la vall mitjana del riu Xaló, entre els termes municipals de Llíber, a llevant, i el de Benigembla, a ponent, es troben dos castells emplaçats al caramull de sengles serralades d'amplíssim domini visual, Pop a la serra del Penyó o del Cavall Verd i Aixa, a la serra de la Solana.
Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
|
Pop (Benigembla – la Vall de Laguar) és l'únic castell de la Marina del qual no queden restes constructives. I això a pesar de les nombroses referències documentals que en parlen des de la conquesta jaumina fins a les primeries del segle XV; i inclús després, durant els tràgics episodis de la revolta dels moriscs a Laguar i la seua expulsió a finals del 1609. Les evidències arqueològiques -són abundants els materials ceràmics d'època medieval i inclús anteriors- i altres fonts, com ara el famós llenç de l'expulsió morisca, ens fan situar-lo al collet que formen les dos penyes del Cavall Verd, mirant cap al migjorn, entre els 740 i 725 metres d'alçada. A pesar de l'absència d'estructures arquitectòniques, són diverses les referències documentals sobre aquest castell. Al Tractat de Pouet (1244 / 1245) apareix com un dels castells que Al-Azraq va donar a Jaume I. L'any 1258, en època plenament feudal, el rei fa donació a Encarroç de l'alcaidia del castrum et villa de Pop. Les referències continuen fins a les primeries del segle XV quan possiblement va ser abandonat. El terme de Pop abraçava els actual térmens de Benigembla, Parcent i Murla, amb un total de huit alqueries i un rafal esmentats al Llibre del Repartiment: Alcanicia, Benalbacar, Benigela (Benigembla), Benilacruçi, Ceylent, Merniça (Vernissa), Parsen (Parcent), Morna (Murla) i Raal Habelbagar. |
El castell d'Aixa (Xaló) ocupa el cim d'una serralada emmarcada a l'oest per la vall de la Llosa i l'est pel riu Gorgos. La seua ubicació, entre els 605 i 595 metres l'alçada, deixa ben clara la funció de control i refugi d'aquest castell construït en època andalusina, probablement al segle XII, si bé va perdurar després de la conquesta fins al segle XIV. Aqueixa estratègica situació, explica l'ocupació d'aquest lloc en èpoques anteriors, des de finals de la prehistòria i en època ibèrica i romana.
Feu clic a la imatge per ampliar
Són poques les estructures conservades i visibles: un aljub de planta rectangular de 9,50 x 2,50 x 2,30 m, sense coberta, construït amb un robust parament de còdols i morter de calç de més d'un metre de gruixa, i el basament d'un mur rectilini d'uns vint metres de longitud que delimitaria el recinte pel costat sud.
Feu clic a la imatge per ampliar
Al Llibre del Repartiment figuren cinc alqueries i dos rahals dins la vall o terme de Xaló: Cavuy, Curi, Cuta, Moschayra (Mosquera), Beniguagi, Raal Zanaygi i Raal de Nahamen.
No serien però totes les alqueries d'aquell terme, ja que en la donació que fa Jaume I pocs anys després (maig 1269) dels castells de Tàrbena i Xaló a la princesa na Berenguera Alfonso de Molina n'apareixen d'altres: Atrayello, Alquellelin (Alcalalí), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allibayt (Llíber), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz, Albignen i Axaut.
A la vall, als peus de la serra del Penyó, es situa una altra fortificació; el castell de Murla. Aquesta alqueria, l'única de la vall de Xaló repoblada amb cristians després de la conquesta jaumina, conserva una església-fortalesa construïda al segle XVI que segons l'investigador S.Giner Guerri, correspondria a l'emplaçament del castell de Pop.
Feu clic a la imatge per ampliar
