Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
|
El castell de la Serrella està situat en un aflorament rocós conegut com la penya del Castellet, al cim de l'arc oriental de la serra de Serrella, amb una àmplia visibilitat en totes les direccions. Al nord domina la vall i el poble de Castell de Castells, des d'on es veu la mar, mentre que al sud s'aguaita la vall i el poble de Guadalest i la mar per l'Albir.
Poc se sap de la seua història més antiga, el primer registre documental del castell es troba en Pacte del Pouet de 1245, entre el rei Jaume I i el cabdill musulmà Al-Azraq. La fortificació i el seu territori associat s'anomenava com "Castell" (Qastâl) i fou cedida a Al- Azraq per al seu ús durant tres anys. Més tard, va ser presa pel rei Jaume en 1250 i es va abandonar poc després de la conquesta cristiana. La fortificació es va construir quasi bé tota de "tàpia" i es compon de dues àrees diferents. El punt més alt consisteix en un petit altiplà on hi ha una torre rectangular (A), algunes restes de murs i un aljub (B). Aquest recinte més menut es correspon amb la "celòquia" o l'últim reducte de la fortalesa on viuria el “qaid”. Les parets de la torre es troben en ruïnes però encara segueixen en peu fins a una altura d'uns quatre metres. A aquesta zona només es pot arribar enfilant-se per roques escarpades. El recinte inferior o albacar comprén un gran espai emplaçat en la zona septentrional, vorejat per una muralla que s'entreveu a trams. Hi ha un gran aljub, ben conservat (G), que encara hui reté les aigües pluvials. El dipòsit s'emplaça a l'est de l'entrada al recinte (Z). El castell no ha estat excavat arqueològicament ni coneixem exactament quan es va construir. Tanmateix, les ceràmiques recuperades en superfície, indiquen unes datacions a partir de la segona meitat del segle XI. |
Feu clic a la imatge per ampliar
