Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
|
A la part central de la Marina Alta, entre els actuals termes municipals de Pedreguer, Gata,Llíber i Ondara, hi va haver en època andalusina un petit terme castral; el hisn d'Ocaive. El Llibre del Repartiment ens indica en les seues notes els noms de les cinc alqueries i l'únic rafal que comprenia: Benimazmuth, Cannellis, Carracha, Gorgo, Pedreger i el Rahal Abenaxochi. La toponímia i l'arqueologia ens ha permés situar l'emplaçament de quasi tots aquests assentaments, que en en alguns casos es concreten gràcies a la presència d'estructures o altres evidències arquitectòniques. Al sud es situaven l'alqueria de Cannellis, lloc a hores d'ara conegut com el barranc de Canela, també la de Gorgo, que segurament es correspon amb les restes d'un assentament localitzat a la vora nord del riu de Xaló o Gorgos. Al nord, de llevant a ponent, les alqueries de Carraca, actualment entre els termes de Pedreguer i Ondara, Pedreger, que correspon amb l'actual poble de Pedreguer i Benimazmuth, actual partida de Benimarmut. La localització més problemàtica correspon al Rahal Abenaxochi, que potser ocuparia l'actual partida del Rafalet, al nord-est del terme de Pedreguer, o l'actual emplaçament de la font d'Àxer, lloc que apareix en documents posteriors a la conquesta com l'alqueria de Benaxar El castell d'Ocaive ocupa el cim d'un faralló rocós situat a més de 300 metres d'alçada. Des d'aquí s'ataülla i controla el corredor natural de la Llosa, una estreta vall per on passava el vell camí que unia el territori de Dàniyya amb el sud del país. La majoria de les restes arquitectòniques del castell es situen al caramull del faralló; es conserven les parets d'una torre quadrangular amb la porta orientada al sud, que originàriament tindria dues plantes. Uns pocs metres en direcció al migdia, es situa una altra estructura quadrangular, coberta originàriament amb una volta de canó, que correspondria a un aljub. Tot aquest espai estaria defiit a ponent i al nord pels tallats naturals sobre els quals es conserva la base d'un mur de maçoneria i morter de calç, mur que també tancaria aquest espai pels costats sud i oest, ara ocupats per bancals agrícoles. Sobre la vessant de llevant, a uns 20 metres de la torre, es conserva un aljub rectangular, prou més gran que l'anterior, amb un aparell constructiu i un acabat que podem considerar andalusí (segles XII – primera meitat del XIII), mentre que les estructures de la part superior serien, probablement, de cronologia cristiano-feudal (segona meitat del segle XIII – XIV). Aquella primitiva fortifiació-refugi andalusina va ser mantinguda i reformada pels conquistadors feudals i el seu ús es perllongà fis a mitjans del segle XIV. |
|
A només dos quilòmetres al nord-est del castell, en una zona plana i d'ús agrícola, es troba la torre de Benimarmut, una robusta construcció de planta rectangular bastida amb tàpies de morter de calç i còdols, que va ser reutilitzada com a caseta agrícola. Aqueixes modernes modifiacions escapçaren la torre -l'alçada màxima conservada actualment és de 6 metres- i tombaren el mur del costat sud. La planta original de l'edifii tindria unes dimensions de 10,5 metres, en direcció nord-sud, i una amplària de 6 metres en direcció est-oest. Podem considerar aquesta torre com una construcció d'època tardo-andalusí, amb una funció defensiva i de control, vinculada a l'alqueria Benimazmuth . |
Feu clic a la imatge per ampliar
|
|
La darrera estructura defensiva del hisn d'Ocaive es troba a uns 5.300 metres al sud-est d'Ocaive, sobre el vèrtex del tossal del Moro, a 389 metres d'alçada. És un punt amb un amplíssim domini visual del territori que s'estén des de la vall de Xàbia, al nord, fis a la depressió de Benissa al sud. Just als peus d'aquesta talaia es situa el barranc de Canela, topònim que ha perpetuat el vell nom medieval de l'alqueria de Cannellis. Les restes conservades corresponen al basament d'una estructura de forma trapezoïdal de 18,20 x 15,20 x 17,70 x 10,70 metres construït amb maçoneria de pedres travades amb morter, enlluïdes per dins i fora, amb una grossària i una altura màxima conservada d'un metre. A l'interior, adossat al mur nord existeix un petit banc, també de maçoneria i perpendicular al mateix mur, que sembla correspondre a l'arranc d'una escala. Els materials arqueològics recuperats al jaciment ens permeten datar aquesta torreta entre el segle XII i primeries del XIII. 
Feu clic a la imatge per ampliar
|
Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
|
