Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
|
l castell de Forna és el millor conservat i accessible de la Marina Alta. Està localitzat de forma estratègica en el cim d’un tossal que ataülla la vila de Forna i el curs del riu Gallinera, que descendeix des del nord-est cap a Oliva i la mar.
La construcció és quadrangular amb una torre quadrada en cada cantonada, encara que lleugerament asimètrica, amb la torre nord-est més gran, amb un aljub en el seu interior i una planta coberta per una volta de creueria. Les seues característiques constructives i formals permeten considerar-la com una torre de refugi d’època almohade (segles XII-XIII) que va ser posteriorment reutilitzada en la nova construcció d’època feudal. La població de Forna va passar a mans del rei Jaume I en 1258, però el primer document que fa referència a la fortificació és de mitjans del segle XIV, encara que el moment en que fou ampliada i convertida en una residència feudal, va ocórrer a mitjans del segle XV quan la població va passar a la família Cruïlles. L’any 1981 s’hi realitzaren algunes cales arqueològiques, i es recuperaren ceràmiques d’entre els segles XIV-XVI. L’any 2003 el castell va ser parcialment consolidat i restaurat, i es va facilitar l’accés al públic. Els quatre murs estan construïts de tàpia i tenen poques obertures, mentre que les torres -bastides amb la mateixa tècnica- són independents arquitectònicament una de l’altra. S’entra per una porta del costat nord, flanquejada per un arc apuntat de rajola. A l’interior s’hi troba un gran pati amb un aljub en el centre i una escala que porta al pis superior. Al seu voltant hi han diverses estances, com estables, la cuina, el menjador i una gran habitació que dóna al pati i d’on es poden veure les habitacions superiors. Cal ressaltar el conjunt de grafits tardo-medievals situats en l’habitació de la torre nord-oest, que mostren vaixells, una serp de mar, cavallers lluitant i animals. |
|
El castell de Gallinera o de Benirrama està situat en la part superior d’un promontori rocós a l’entrada a la Vall de Gallinera des de l’est.
La construcció és andalusina en el seu origen però la data d’inici no està clara. Encara que s’han trobat ceràmiques del segle XI en superfície, les excavacions arqueològiques realitzades en 1981 recuperaren materials del segle XII. La primera referència documental és tardana, del Tractat de 1245, al qual s’associaven diverses alqueries de la Vall de Gallinera. El castell va ser destruït pel fort terratrèmol de 1396, i fou reconstruït durant els segles XIV i XV, però s’abandonà arran del sisme de 1644. La planta del castell és allargada i irregular amb una torre rectangular (P) en el centre amb un aljub. Al seu voltant es forma un gran albacar emmurallat que segueix el contorn del cim. L’entrada se situa a l’est (C), protegida per una torre quadrada. Hi ha dos aljubs més situats en cada costat (H i V), restes de merlets, el camí de ronda i sis torres circulars. La construcció utilitza diverses tècniques, la majoria de maçoneria amb trams fets d’opus vitatum i opus incertum i també restes de murs de tàpia. 
|
Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
|
|
La torre de la Penya Foradà va ser construïda en un punt estratègic que sobreeix de la serra del mateix nom, i controlava tant la Vall de Gallinera al nord, com la d’Alcalà al sud, a més de guardar un important pas entre ambdues. Encara que la fortificació està quasi completament en ruïnes, és molt fàcil de localitzar per situar-se en la penya del famós forat. Des d’allí es pot veure el castell de Gallinera cap a l’est, el castell d’Alcalà cap al nord i el castellot d’Alpatró al nord-est.
Les restes pertanyen al basament d’una torre quadrada feta de pedres i morter situada darrere del forat, que connecta amb un mur de sòlid morter derruït a ras del sòl. Al peu del forat es troba un aljub rectangular. 
Feu clic a la imatge per ampliar
|
Feu clic a la imatge per ampliar
L’excavació arqueològica realitzada fa uns anys, va mostrar que el lloc ja estava habitat en l’edat del bronze, encara que la majoria dels materials pertanyien a la construcció andalusina. Tant la ceràmica com una punta de fletxa de bronze indiquen una datació que no va més enllà del segle XI. No hi ha cap referència documental de la torre i no es trobaren ceràmiques d’època cristiana, cosa que suggereix el seu abandonament poc abans o durant la conquesta feudal. |
