Sovint se li diu Cap Prim, però en realitat el topònim correspon a tot el promontori des del Cap Prim en el Nort, fins Cap de la Nao a l´Est i Ambolo en el Sud (s´adjunta mapa) i que compren no sols la costa, sino també el territori interior. Existeix una llegenda, sense base arqueològica- fins ara !!! - que diu que allí es situava en el segle VI un famós monestir, conegut com Sant Martí i que li dona el nom al cap. San Gregori de Tours, clergue i historiador que va viure en el segle VI, va escriure en la seua obra "De Gloria Confessum" que este monestir va ser atacat i saquejat per soldats del rei visigod Leovigildo (568-586 de.C.).Els monjos ja havien fugit a una ílla propera, quedant sols el vell abad; quan un soldat alçà l´espasa per a colpejar-lo, va caure a terra de repent i va morir. A l´assabentar-se el rei del succés, ordenà als seus homes que tornaren tot el botí que havien furtat del monestir. Si be deu haver algo de veritat en este esdeveniment, es qüestiona si va ocorrer aquí a Xàbia. Gregorio de Tours va escriure que el monestir estava "entre Sagunto y Cartago Spartaria"(Cartagena). Podría haver sigut en qualsevol altre lloc, ja que no s´han trobat restes en Cap Martí. Per l´altre costat, Roc Chabàs (1845-1912) també clergue i historiador, va escriure sobre un document que havia vist: l´acta notarial de la venda d´un terreny en 1556 en Cap Martí, situat junt a les ruïnes d´un monestir.Desafortunadament no diu la font del document.
La creença de que este monestir existí en Xàbia pertisteix i alguns creuen que estava situat on molts segles després es va construir el Convent de les Agustines, en el poble (huí el mercat municipal). Altres creuen que podría haver estat en el Cap de Sant Antoni, lloc on s´han construit moltes capelles,ermites i monestirs al llarg dels segles. No obstant, mentre no haja proves arqueològiques, este monestir de Sant Martí perteneix al regne de les llegendes. Que Cap Martí era originalment el nom de l´actual Cap de la Nau es sabut. Una conjectura és que el nom fora donat per mariners venecians que des del mar, veíen el prominent cap com un "capomartino", el lloc de comandament del capità d´una galera. Així que els cartógrafs venecians, que foren els grans cartógrafs marins de l´Edat Mitjana, l´anomenaren Capo Martino en tots els seus mapes. Segles més tard, cap a finals del segle XVIII, i tal volta degut a certa confusió, es convertí en Capo San Martino. Això podría haver sigut degut a l´existència d´un lloc de defensa no molt lluny anomenat Castell San Martí, marcat probablement como Cº San Martino (Cº sent una abreviatura de "castillo" o de "cabo“) Este mateix error, comés per Vicente Tofiño (1732-1795), tal volta fora també la raó per la qual percibiren tot el promontori com cap i no sols el cap en sí, canviant el nom d´este últim, que més tard es diría per la seua forma, cap de la Nao (nao=nave). No tenim documents que realment descriguen la història del Cap de Martí. Es fan suposicions, es desenvolupen teories, però al final, cadascú deu decidir en qué vol creure. Es interessant vorer com els fets i la ficció es creuen al llarg dels segles i probablement mai descobrirem qué va passar realment. Huí en dia Cap Martí està ple de vivendes turistiques que impedixen utilitzar métodes arqueològics que puguen estudiar el terreny. Segurament Cap Martí seguirà guardant el seu misteri durant molt de temps.
0 Comments
Tot i que Xàbia va restar a la rereguarda durant tota la guerra (1936-39), la
importància de la defensa i control del tram de costa entre Dénia i Xàbia, va fer que el govern de la República hi creara una línia defensiva litoral entre les Marines i el Portitxol amb la instal·lació de diverses construccions defensives que tenien com a finalitat frenar els possibles atacs de l'armada franquista i protegir la navegació de cabotatge de la zona. L’estructura defensiva més important bastida a Xàbia, va ser la gran bateria del Portitxol. Construïda a uns 90 metres sobre el nivell del mar, aquesta robusta i extensa bateria semi- subterrània, construïda amb gruixudes parets de formigó de porland, protegia l'amplia badia de Xàbia, al nord-oest i la petita badia del Portitxol, al sud-est. El dissabte 17 de juny podrem visitar, gràcies a l’amabilitat del propietari de la parcel.la on s’ubica, Pasqual Pastor Cardona, les restes conservades d'aquesta construcció. La ruta començarà a les 10,30 a l’aparcament de la Caleta, anirem caminant fins al mirador del Portitxol, visitarem les restes de la bateria i tornarem fins la Caleta. |
ACTIVITATS
Arxiu
July 2024
Categories |