L'Ajuntament de Xàbia ha demanat a que la família de Franco ministre Mariano Navarro Rubio permís per excavacions en el lloc on es va aixecar l'ermita gòtica de Sant Antoni, un edifici singular que en presenta només unes ruïnes romanen i que va sorgir com un dels límits entre aquest municipi i Dénia.
Llegir més: La Marina Plaza

L’ERMITA DE SANT ANTONI DE LA PLANA
​
        Introducció    Tot i que potser no en trobareu restes d’aquest edifici, només part d’uns paviments de rajola de fang i alguns carreus, el seu nom ha restat fixat i vinculat al gran esperó calcari que defensa la badia de Xàbia dels vents del nord: el cap de Sant Antoni. Abans, però, en època medieval, el cap era anomenat senzillament de  l’Ermita. La bona gent de Xàbia, creu vore entre les penyes del cap la figura del sant, asseguda i tranquil·la, mirant la badia. Potser siga cert.
 Accés Des del port, per un preciós i tranquil camí de terra que us hi durà tot pujant suaument per la vessant de migdia del cap.
    Si esteu cansats, aneu en vehicle fins el far. Des d’allí, a peu, a penes si hi ha 500 metres.  
Descripció  D’aquesta ermita només queda, parcialment, una paviment de matacans. Sabem, però, que era un petit edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües i arcs apuntats a l’interior. Totes eixes característiques fan, que pugam incloure-la dins el grup de les anomenades ermites de conquesta.
Al costat, adossat a l’edifici religiós, es trobava la torre de Sant Antoni, l’únic element defensiu del litoral de Xàbia de planta quadrangular.
Dades històriques L’1 de juliol de 1377,  Jaume d’Aragó va concedir a  Caterina Bas – sor Bassota – el privilegi per bastir l’ermita de Sant Antoni, dotada a 21 de juny de 1387 de censos, ara  concedits per l’infant Martí d’Aragó,  per construir-la.
Aquí reposaven, dins una ossera de pedra tosca, les restes de la pietosa i “robusta” sor. A hores d’ara, les despulles de Caterina descansen a l’església de la mar.
Tradicions Sant Antoni va ser un sant molt estimat en el passat. La seua festa era celebrada pels vilatans de Xàbia i pels de Dénia. Això provocava freqüents enfrontaments i baralles entre uns i altres. 
Visita Sempre que vulga gaudir, si més no, d’una magnifica vista de la badia i el  Pla de Xàbia.

Diumenge 15 de novembre de 2015
EXCURSIÓ AL CASTELL DE FORNA
guiada per l'arqueòleg
Emili Moscardó Sabater

Començant amb una parada per a café
i una passejada breu guiada en la part històrica de Pego
Acabant amb un bon dinar d'arròs de Pego

Transport, entrades i dinar tot inclòs
25 euros: socis d'AMUX
30 euros: no socis

Reserves i pagament de la visita, en el Museu, fins el dijous 12 de novembre
Els socis d'AMUX tenen preferència fins el dijous 5 de novembre

Tinga en compte que participa en les activitats d'AMUX davall el seu propi risc.
​

​El castell de Forna és el millor conservat i accessible de la Marina Alta.
La construcció és quadrangular amb una torre quadrada en cada cantonada, encara que lleugerament asimètrica, amb la torre nord-est més gran.
Les seues característiques constructives i formals, permeten considerar-la com una torre de refugi d'època almohade (segles XII-XIII) que va ser posteriorment reutilitzada en la nova construcció d'època feudal.
​

La població de Forna va passar a mans del rei Jaume I en 1258, però el primer document que fa referència a la fortificació és de mitjans del segle XIV. Encara que el moment en que fou ampliada i convertida en una residència feudal, va ocórrer a mitjans del segle XV quan la població va passar a la família Cruïlles. L'any 1981 s'hi realitzaren algunes cales arqueològiques, i es recuperaren ceràmiques d'entre els segles XIV-XVI. L'any 2003 el castell va ser parcialment consolidat i restaurat, i es va facilitar l'accés al públic.
Cal ressaltar el conjunt de grafits tardo-medievals situats en l'habitació de la torre nord-oest.