![]() ...una tradició centenària a les comarques valencianes i catalanes? És possible que el nom es remunte a la paraula àrab "*muna" en el segle XV, que designava una provisió o regal, que es pagava en espècie, com a impost territorial. Ací a Xàbia, fins no fa molt, es preparava en cada llar durant la Setmana Santa. Les dones pastaven i pastaven fins que la massa tinguera la consistència adequada i després la deixaven reposar sota una multitud de mantes en el llit matrimonial, durant moltes hores, perquè la massa fermentada duplicara la seua grandària. Una vegada llestes, les mones s'emportaven a un dels cinc o sis grans forns que hi havia a Xàbia, ja que el forn de casa era massa xicotet per a albergar totes les mones. La tradició és que les mones sempre les regalaven – d'ací el nom- els padrins i padrines o els iaios i iaies, als xiquets i xiquetes. A Xàbia sempre regalaven als més xicotets un parell de “sabatilles/espardenyes”, sabates planes de sola de goma que s'usaven per a fer esport, que es compraven habitualment en la sabateria de la Rulla. La Pasqua es celebrava fins a 3 dies (diumenge, dilluns i dimarts).Les famílies, amics,...anaven a les casetes de paella i per les vesprades, tots a l´arenal a berenar la mona. La portaven en el cabasset de Pasqua.Cabassets que es feien artesanalment en casa: d´espart, palma... En l´Arenal es jugava a botar la corda, ballar la trompa, tirar coets... Recorde que la mona més gran i bonica es regalava a la familia que portava dol per la pèrdua d´un familiar (estava mal vist que si estaven de dol, feren mones).Un gest solidari tant per a familiars com veíns. Que passeu una bona Pasqua!
0 Comments
Leave a Reply. |
ACTIVITATS
Arxiu
January 2025
Categories |