Xàbia: Fets i anècdotes -- Sabies que al llarg dels segles, i fins i tot actualment, es considera que la Plana -des del Montgó fins al cap de Sant Antoni- té alguna cosa d’espiritual ?

6/9/2023

Ja en l'Edat mitjana, va atraure a molts eremites que van trobar en ella el lloc ideal per a practicar la meditació i generar devoció cap a Déu.

A mitjan segle XIV, la figura de sant Jerònim es va fer molt popular. Aquest sant (nascut al voltant de l'any 347 a Dalmàcia i mort cap al 419 a Betlem), va ser un gran erudit que va traduir la Bíblia del grec i de l'hebreu al llatí. Va viure durant diversos anys com a eremita i va ser fundador d'un monestir i convent a Betlem. Inspirats per aquest doctor de l'Església, molts monjos jerònims van acudir a la Plana per a viure com eremites, habitant les nombroses coves de la part baixa del cap de Sant Antoni. Van ser coneguts per la seua pietat i abnegació, i gent de molt lluny venia per a retre'ls homenatge. Per això, aquestes coves encara, (des de fa segles) es coneixen com a Coves Santes.

Els eremites es reunien de tant en tant per a discutir els fonaments de la seua fe i en 1374 van decidir demanar al Papa permís per a fundar un monestir a la Plana. Tres dels monjos van viatjar a Avinyó, seu del Papa Gregori XI, i van tornar amb una butla papal que els concedia el seu desig. Aqueix mateix any, va començar la construcció d'un monestir xicotet i molt bàsic. Va ser finançat principalment pel seu benefactor, el duc real Alfons d'Aragó (Alfons el Vell) duc de Gandia, marqués de Dénia i net del rei Jaume II.
En 1375, els dotze ermitans que ocupaven les coves es van mudar al monestir, amb el seu prior, el frare Jaume Ibáñez. Ací vivien en la més absoluta pobresa, guardant silenci, orant i meditant. Per a subsistir, a vegades treballaven en els camps i en altres ocasions captaven, ja que el Papa els havia concedit permís per a realitzar aquesta activitat.

En aquells dies, Xabea (que segons les fonts escrites de l'època és com se la denominava llavors) era assetjada a sovint per atacs de pirates barbarescos. En 1386, fins i tot aquest monestir empobrit va ser assaltat: un grup de pirates hi va penetrar i va atacar brutalment els monjos, capturant a nou d'ells com a ostatges, un dels quals va morir en el camí que descendia al port. Els van portar a Alger i Bugía, hui a Algèria. El duc va pagar un gran rescat per a alliberar-los i van ser retornats a Xabea l'any 1392. Però mai no s’hi van sentir segurs. El duc Alfons també temia per la seguretat dels monjos, així que en 1388 va comprar uns terrenys a Cotalba al seu propietari, d'origen musulmà, situat a 8 km terra endins de Gandia, i els va donar per a la construcció d'un nou i més gran monestir.

Aqueix mateix any, van començar les obres de construcció, planificades i supervisades pel majordom del duc, Pere March, pare del famós poeta Ausiàs March (més tard, diversos membres d’aquesta família serien soterrats en una capella de l'església). A l'any següent, els monjos es van traslladar al monestir de Sant Jerònim de Cotalba. Aquest bell, encara que senzill edifici, és hui una de les construccions monàstiques més històriques de la Comunitat Valenciana. En 1835 va ser desamortitzat com a monestir, però actualment està restaurat i conservat en el seu estat original per a les visites turístiques.

El monestir de Sant Jerònim de la Plana va quedar abandonat durant diversos segles fins que, a la fi del segle XVII uns caçadors van trobar, entre les seues ruïnes, un llenç que representava a la Mare de Déu envoltada d'àngels, amb Jesús en la seua falda i sant Jerònim al costat. Aquesta troballa "miraculosa" va provocar la reobertura de l'església del monestir i la veneració a la Mare de Déu dels Àngels. L'edifici va mantindre les seues característiques originals fins a 1962, malgrat les obres de remodelació efectuades després de saquejos i guerres. Malauradament, en aqueix any es va realitzar una important transformació que va destruir la gran majoria dels elements originals, i es va instal·lar una nova comunitat de religiosos. Actualment es denomina santuari de la Mare de Déu dels Àngels i està dirigit per monges, Filles de Santa María del Cor de Jesús.

Cada any, la festa de la Plana (generalment celebrada entre l'1 el 3 d'agost) commemora la refundació de l'edifici en una processó en la qual el llenç original del segle XVII recorre els terrenys del santuari i després de la qual, el llenç torna a l'església com a peça central de l'altar. També es pot observar en una de les sales de l'edifici, una sèrie de taulells que representen episodis històrics del monestir original.
El santuari no permet visites turístiques, però els interessats poden assistir a la missa diària que se celebra a les 09.00 en l'església, mentre que diumenges i festius l'horari és a les 10.00 i a les 19.00.