Encara que ja hi havia plantacions en el Regne de València a finals del segle XVIII, no va ser fins a la dècada de 1920 quan van aparèixer les primeres plantacions de cítrics a Xàbia. Amb el pas dels anys van anar augmentant gradualment i en la dècada dels 60, els cítrics ja eren una floreixent branca agrícola. Hi havia, i encara hi ha, dues àrees principals de cultiu: una, darrere de l'Arenal, en la zona del Pla en direcció cap a l'oest fins a la carretera de Benitatxell, amb el riu Gorgos limitant al nord i el Cami Cabanes al sud. L'altra és la zona de les Valls, entre les carreteres de Gata i Jesús Pobre.
Els principals cítrics plantats ací són taronges i clementines. El pomelo és molt escàs per la baixa demanda, i la llima no es conrea a Xàbia. Hi ha dues categories de taronges: la taronja blanca, que s'usa per a suc, i la washingtonia, de taula. En els anys 50, i aproximadament fins als 70, es van plantar principalment taronges per a suc: la salustiana, la cadenera i també la sanguina o taronja sanguina, que s'exportaven a França i Itàlia. Després, a partir dels anys 70 es van conrear diversos tipus de taronja washingtonia, que van substituir a la cadenera i la sanguina. A dia de hui, a Xàbia existeixen principalment dos tipus de taronges de suc i quatre tipus de taronges de taula, per la qual cosa es poden tenir taronges de novembre a juny. També es conreen ací quatre tipus diferents de clementina, que es recullen entre novembre i maig. Els tarongers necessiten molta cura i aigua. Fins a finals dels anys 70, el mètode de reg era el que els sarraïns havien introduït segles enrere. Es tracta del conegut com a reg “a manta”, amb el qual s'inunda la terra a través d'un sistema de canals. Amb aquest mètode es gasta una enorme quantitat d'aigua. En els anys 60, quan s'estava construint el Canal de la Fontana, va caldre perforar, i per tant trencar, la capa protectora entre l'aigua subterrània i l'aigua de la mar. Això va fer que l'aigua de la mar entrara i arribara a una gran quantitat de pous l'aigua dels quals s'estava utilitzant per al reg, amb la qual cosa es van salar. Això, combinat amb llargs períodes de sequera en els anys 70 i 80, durant els quals el nivell de l'aigua subterrània va caure, va permetre que encara entrara més aigua de mar, la qual cosa va provocar la mort de molts arbres i l'abandonament de moltes plantacions. Al mateix temps, el turisme estava en alça i el preu de la terra en augment, amb la qual cosa molta gent va preferir vendre les seues terres. Amb tal escassetat d'aigua, calia trobar un nou sistema de reg. Cap a finals dels anys 70 es va introduir el reg per degoteig. Alguns diuen que la primera vegada que es va usar a Espanya va ser aquí, a Xàbia! Fins ara ha demostrat ser més eficaç. Cada taronger rep una mitjana de sis emissors, que aporten, cadascun, quatre litres d'aigua per hora. A l'estiu, el sistema de reg s'encén durant tres o quatre hores totes les nits. Molts agricultors tenen pous en les seues terres d'on es pren l'aigua. Els que no, han de comprar aigua de pou a una empresa. Els tarongers requereixen un treball laboriós durant tot l'any. Una vegada que s'ha recol·lectat la fruita, els arbres han de podar-se. Han de ser fertilitzats en intervals regulars. Això es fa a través del sòl, però també ruixant les fulles per a una absorció més ràpida. Lluitar amb malalties i plagues és un desafiament constant, especialment perquè els pesticides més efectius, però perillosos, ara estan prohibits a Europa. El cotonet i la mosca blanca són les més difícils d’eliminar però també l'aranya roja i la cotxinilla són plagues obstinades. I entre les moltes malalties que ataquen al taronger, les més persistents són els fongs. Una batalla incesant per als agricultors I ara la batalla cal lliurar-la també en altres fronts. En els últims anys hi ha hagut un augment del 30% en les importacions de cítrics de Sud-àfrica, Turquia, Egipte i el Marroc. Principalment a causa dels baixos salaris, aquests països poden oferir preus considerablement més baixos. Un treballador a Sud-àfrica cobra aproximadament 1,20 euros al dia -amb jornades laborals més llargues- mentre que a Espanya se li paga el salari mínim de 12 euros l'hora. A més, a Espanya cal complir una normativa molt més estricta que fa que els costos siguen més elevats. Enguany, els agricultors han venut les seues taronges a tan sols 12 cèntims el quilo. Els poderosos minoristes dicten el preu. En els últims sis mesos, el preu de l'energia, la gasolina, els fertilitzants i els pesticides s'ha disparat tant que a penes queda marge. Cada any hi ha agricultors que abandonen les seues plantacions. La situació és tan crítica ara que un es pregunta si Xàbia o fins i tot la Comunitat Valenciana, continuarà tenint les seues belles plantacions de cítrics en els pròxims anys. Perquè no hi ha suport real ni solidaritat provinent de les autoritats centrals o locals. Les lleis que protegeixen els interessos dels agricultors no es fan, o es fan a mitges. El mes de juny passat es va aprovar una nova llei que exigeix el tractament en fred de tots els cítrics procedents de països que no pertanyen a la UE. Això és per a evitar que insectes com la falsa sarna entren a Espanya. Al mateix temps, la mesura augmentarà els costos per a aquests països, alleujant lleugerament la competència per als agricultors. No obstant això, és necessari aprovar lleis que asseguren preus justos per als agricultors. Si bé el preu dels cítrics al consumidor està pujant, això no està arribant a l'agricultor. Existixen associacións a la Comunitat Valenciana com la Unio de Llauradors i l´ Associació Valenciana d'Agricultors - Associació Agrària de Joves Agricultors (AVA-ASAJA) que representen els interessos dels agricultors i ramaders. Des de fa 15 anys, Juan Antonio Miñana, citricultor des de fa molt temps, és el delegat d´éste últim a Xàbia. Encara que esta associació compta amb uns 200 socis a Xàbia, només uns 10 són citricultores a temps complet, un número que ha anat disminuint des de la dècada de 1980. Desafortunadament, aquestas associacións no tenen una implantació com a xarxa de treball en el conjunt d'Espanya, que podria donar-li un pes real, i els agricultors tenen totes les raons per a sentir-se abandonats en la seuaa lluita per continuar existint. Lamentablement, fins i tot l'ajuntament de Xàbia ha donat l'esquena des dels anys 80 al desenvolupament agrari, apostant preferentment pel turisme. Si la situació no canvia prompte per als agricultors, podem estar segurs que en els pròxims deu anys, el perfum primaveral de la flor del taronger desapareixerà de l'aire de Xàbia. Fins i tot la taronja podria perdre la seua condició de símbol de la Comunitat Valenciana!
0 Comments
Leave a Reply. |
ACTIVITATS
Arxiu
October 2024
Categories |