El Museu de Xàbia a la televisió en un documental de "Arqueomania" - "Sota la Mediterrània"25/2/2022
Aquest documental de mitja hora, emès el 24 de febrer, inclou el museu de Xàbia, una entrevista amb el director Ximo Bolufer i imatges de les excavacions submarines realitzades a la badia del Portitxol. Segueix una xerrada oferta a AMUX per l'arqueòleg Alejandro Peréz el 9 de febrer en què va descriure la gran importància del Portitxol com a ancoratge antic i únic.
0 Comments
La primera norma que regulava el patrimoni històric espanyol va ser la Llei d'Excavacions i Antiguitats de l'any 1911. Hi va haver altres normes posteriors fins a la redacció i l'aprovació de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol de 1985, encara vigent. El 1998 la Generalitat Valenciana va aprovar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, una norma específica per al País Valencià. Tant la llei de 1985 com la norma de la Generalitat, especifiquen que tots els objectes «procedents d'excavacions, remocions de terra o obres de qualsevol índole o per atzar» que siguen trobades damunt o baix el sòl o l'aigua, i que continguen els valors del patrimoni històric espanyol, són de domini públic, i s'integraran al patrimoni de la Generalitat.
En 1904 un jornaler que treballava en les terres de la Llucca, propietat del veí de Benissa Torres Orduña, va trencar sense voler una gerra de ceràmica mentre cavava, traient a la llum joies d'or i plata. Aquest fet va causar autèntica sensació i es va conéixer asseguda com el Tresor de Xàbia. El propietari del terreny va veure immediatament que contenia un valor històric immens i el va oferir a les autoritats de València per un preu astronòmic. A València les peces es van identificar com a iberes, molt probablement del segle IV a. C. No obstant això, allí no estaven disposats a pagar un preu tan escandalós. Orduña el va oferir llavors al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, que el va rebutjar igualment pel mateix motiu. El govern francès, que ja havia comprat la figura de la Dama d’Elx en dates anteriors, es va interessar molt a adquirir també aquest tresor i es va posar en contacte amb Roc Chabàs Llorens, historiador de Dénia i arxiver de la Catedral de València. Chabás volia que el tresor es quedara a Espanya i els va dir falsament que Madrid ja l'havia comprat. Després d'algunes negociacions, Madrid finalment va comprar el tresor. I allí s'ha exhibit des de llavors. Però faltava un collaret en la col·lecció: Orduña l'havia donat a la Puríssima Xiqueta de Benissa, on es va exhibir primer a l'Església de Sant Pere i després va ser traslladat a la nova església que coneixem hui. En 1936, durant la Guerra Civil, el collaret va desaparèixer. Va ser localitzat en 1940 a Madrid, on havia estat ofert i donat al Museu per a completar la col·lecció. Al Museu de Xàbia s'exhibeix avui una delicada còpia de coure banyat en or, de les peces del tresor; un treball realitzat per l'orfebre sevillà F. Marmolejo, que va ser adquirit per l'Ajuntament de Xàbia l’any 1984. Com ja deus saber, Xàbia compta ara amb dos tresors d'or al seu nom. El passat estiu (agost de 2021) es va descobrir en la badia del Portitxol el segon tresor, un dels majors conjunts de monedes d'or romanes trobats a Europa. I és molt probable que es queden aquí, en el Museu Arqueològic de Xàbia…Però aquest ja és un tema per a un altre article, quan l'equip d’investigació i la Conselleria de Cultura donen a conèixer més detalls… En 1987-88 Xàbia va evitar un possible desastre ecològic en un dels últims trams de costa verges del municipi, i amb això, es va allunyar d'un futur de turisme de masses? Xàbia no seria hui la ciutat que coneixem, si s'haguera realitzat el projecte de construcció d´un centre mundial dels Boy scouts Internacionals en la zona dels Pallers del Portitxol, entre el cap Prim i la cala de la Barraca. Allí volien fer un port per a la pràctica d'esports nàutics i allotjament per a almenys 3000 scouts (fins i tot es va parlar d'augmentar-ho a 10.000!), amb hotels per a familiars i allotjament per al personal als voltants.
El govern central, la Generalitat Valenciana, la Conselleria d'Obres Publiques i Urbanisme i fins i tot el partit governant de Xàbia en aquell moment (PSOE), impulsaven la realització d'aquest projecte. Els seus arguments: no sols situaria Xàbia, sinó també Espanya en el mapa turístic internacional, promocionant la ciutat (és a dir, Espanya) especialment entre els turistes estatunidencs, un fet que aportaria beneficis a Xàbia i els seus negocis, i crearia ocupació. No obstant això, aquesta idea no va atraure a la majoria de la població de Xàbia, que era conscient de les contradiccions de les autoritats: d'una banda, ja s'havia tractat de limitar el creixement urbà i protegir la costa (PGOU, Pla General d'Ordenació Urbana), dient que no hi havia aigua suficient per abastar a noves construccions a Xàbia, però d'altra banda impulsen un gran projecte com aquest Centre Mundial! Sis mesos abans, la localitat de Peníscola havia rebutjat aquest mateix projecte, després que s'hagueren realitzat estudis sobre l’impacte ambiental que tindria en la costa. I ara Xàbia estava disposada a acceptar-ho sense que es feren estudis sobre els efectes en la vida marina. No sols això, també les restes arqueològiques de l'Edat del Bronze del cap Prim i potser també les restes de l’illa del Portitxol, podrien ser afectades per aquest nou projecte. El PSOE (amb Enrique Bas com alcalde) es va topar amb l’oposició del Partit UPV (Unitat del Poble Valencià, liderat per Josep Sapena), diversos grups ecologistes de la Marina Alta (per exemple, Ecopacifistes i l'Associació per a la Protecció del Patrimoni Natural), l'AP (Alianza Popular, dirigida per Eduardo Monfort); i també l'amo de l'illa Portitxol i aquest tram de la costa en qüestió, el senyor Guillermo Pons, qui es va negar a vendre el terreny. Els constructors i les xicotetes empreses també es van oposar. Es va lliurar a l'Ajuntament una petició signada per 2.600 xabiencs. Durant l'última sessió plenària de gener de 1988, es va decidir rebutjar el projecte, per a gran alleujament de la població. Què admirable és que el xicotet poble de Xàbia resistira la pressió que venia des de dalt per a protegir el seu bell entorn natural! Hui en dia, el Cap Prim i la Cala Barraca són àrees populars per als senderistes i amants de la naturalesa. Gràcies, gent de Xàbia! Xàbia: Fets i Anècdotes - Sabies que…… els ametlers van arribar ací aproximadament en el 800 a. C.?6/12/2021 Els ametlers, amb els quals estem tan familiaritzats a la nostra zona, van arribar ací aproximadament en el 800 a. C. Originaris d'Àsia Central i Occidental, van ser els fenicis i més tard els grecs els qui els van introduir en la península ibèrica. No obstant això, no va ser fins a l'època musulmana (segle VIII) quan els ametlers van començar a conrear-se de manera correcta. Els àrabs van portar amb ells la tradició d’una rebosteria feta amb ametles i mel o sucre, que després es va convertir en la base de diversos dolços com el torró, els pastissets i els ametlats.
En tractar-se d'un arbre robust i resistent, l'ametler s'adaptava bé al sòl pobre en nutrients de gran part de la zona costanera. De fet, la Comunitat Valenciana és la tercera regió productora d'ametles d'Espanya, i Espanya és el segon productor mundial després dels Estats Units. Tradicionalment, la majoria de les famílies de Xàbia tenien almenys una xicoteta plantació d'ametlers per a consum propi, i l'excedent es venia. El fruit es recollia a mitjan agost, i ja tots esperaven amb ànsies l'època nadalenca, quan les ametles es molien i es convertien en deliciosos dolços. Aquí teniu algunes receptes tradicionals que vaig rebre de l'encantadora mare d'un amic de Xàbia: -Pastissets d'ametla al vent: (no es couen al forn sinó que s'assequen a l'aire): dos ous, mig quilo d'ametles mòltes i mig quilo de sucre. Mesclar els ingredients i pastar. Formar xicotetes boletes i aplanar-les. Posar crema de moniato torrat damunt i tancar donant-li la forma de mitges llunes. Col·locar en una safata i deixar assecar en un lloc fresc i sec durant aproximadament dos setmanes. -Pastissets d'ametla (fets al forn): Dos ous, mig quilo d'ametles mòltes i 250 grams de sucre. Mesclar els ingredients i procedir com en la recepta anterior. Col·locar les mitges llunes en la safata del forn a foc baix i coure lentament durant aproximadament 30 minuts. -Pilota dolça: Mig quilo d'ametles mòltes, 50 grams de sagí de porc (o un poc més, si es desitja), sucre al gust, un poc de moniato, canyella, llima ratllada, pinyons, un poquet de pa ratllat i un ou. Mesclar tots els ingredients i formar una massa ovalada per a posar en el putxero de Nadal en l'última fase de cocció. -Casca: és una especialitat valenciana que s’elabora per al Dia de Reis, el 6 de gener. Amb els mateixos ingredients que els pastisset d'ametles, la Casca té forma d'anell i es cobreix amb sucre abans de coure’s. Al forn, el sucre forma una deliciosa capa cruixent. Si no teniu massa temps o ganes de preparar-la, aquesta especialitat es pot comprar en un de les pastisseries més recomanables de Xàbia: la de Diego. Desafortunadament, hi ha males notícies per a l'ametler. En 2016, el bacteri patogen altament infecciós Xylella fastidiosa, que es transmet per insectes vectors, va començar a matar centenars d'ametlers a Mallorca. La malaltia va arribar a la península en 2017 i s'ha trobat en diversos llocs de la Comunitat Valenciana, resultant Xàbia parcialment afectada. Encara que de moment no existeix un antídot, la comunitat científica i les autoritats treballen àrduament per a trobar solucions el més prompte possible. Sens dubte, sense els pastissets, el Nadal no seria el mateix! AMUX us desitja a totes i tots unes bones i delicioses festes! Descobert a la Marina Alta un text iber d'uns 2.300 anys d'antiguitat de caràcter religiós29/11/2021
31 membres d'AMUX i cinc dels seus amics van visitar Alacant el diumenge 14 de novembre per fer una visita guiada a l'exposició internacional especial “Etruscs - el clarejar de Roma” al museu MARQ. El recorregut, que es va fer en castellà i anglès, va ser fascinant, tot i que va ser una mica precipitat. Potser això es deu a les restriccions de la Covid i al gran nombre de visitants que hi havia ansiosos per veure els bells artefactes creats per aquesta misteriosa i sofisticada civilització italiana que va prosperar al mateix temps que els ibers. La majoria de les exposicions havien estat proporcionades per reconeguts museus italians, però entre elles hi havia una peça del nostre propi Soler Blasco Museu de Xàbia! Es tractava d'un infundíbul trobat al fons del mar prop de Cap Prim.
Després vam anar a visitar l'important jaciment arqueològic de la localitat ibèrica/romana de Lucentum situat al Tossal de Manises. Ens va sorprendre veure aquest paratge de 5 hectàrees amagat entre les torres de la ciutat. Tot i que no hem tingut una visita guiada, hi ha molts rètols informatius que descriuen els carrers, cases, torres, termes romans i fòrum d'aquest, l'antic Alacant. Després vam anar a dinar al restaurant “Il Fornello”. Vam tenir una aventura pel camí. El nostre autobús es va quedar encallat en un carrer estret a causa d'un cotxe mal aparcat que va provocar un gran embussos de trànsit per a diversió de tothom. Finalment, el nostre xofer va passar amb molts aplaudiments i AMUX va gaudir d'un àpat retardat però magnífic al costat de la bonica platja de San Juan. Vegeu el passi de diapositives més avall - Feu clic a la dreta de la finestra. … a més de la regidoria de cultura i el Museu Arqueològic i Etnològic, existeix una tercera entitat dedicada a la promoció i conservació del patrimoni cultural de Xàbia? Es tracta de la fundació privada CIRNE, que va ser creada a principis de la dècada de 2000, sota la supervisió i tutela de la família Benimeli, coneguda pel seu amor a la cultura i per la seua generositat, de fet són els principals donants. Va ser Enric Martinez, marit d'una de les filles, qui va posar en marxa la fundació i qui continua sent el seu principal motor. (Per cert, si t'estàs preguntant d'on ve el nom de CIRNE, és Enric llegit a l'inrevés!)
CIRNE compta en total amb nou patrons. El seu objectiu no sols és preservar el patrimoni antic de Xàbia, sinó també promoure els valors culturals, humanístics, científics i mediambientals. És per això que la fundació organitza conferències, exposicions i concerts de tota mena i realitza publicacions periòdiques. Atorga beques i aporta fons per a la recerca i per a dur a terme excavacions. A més, compta amb una biblioteca i un arxiu oberts al públic, que guarda els documents històrics d'Antoni Llidó, un sacerdot nascut a Xàbia que va lluitar contra la injustícia social i va tenir un final tràgic a Xile durant la dictadura de Pinochet. Els documents històrics de Soler Blasco, alcalde i fundador del Museu, també es poden trobar allí. De fet, la pròxima publicació de CIRNE, prevista per a l'any que ve, és una història del Museu de Xàbia elaborada pel mateix Soler Blasco, que mai va arribar a publicar. La seu i centre d'exposicions de la fundació es troben en l'Avinguda Alacant, 18, en un edifici propietat de la família Benimeli. L'immoble forma part d'una filera de belles cases nobles del segle XIX, que, de passada direm que estaven destinades a ser reemplaçades per blocs d'apartaments però gràcies a l'esforç conjunt d'aquesta família, el Museu i l’Ajuntament, han estat catalogades i protegides. Xàbia: Fets i anècdotes - Sabies que … per un curt espai de temps Xàbia va tenir un aeròdrom?7/10/2021 Per descomptat, no tenia fins comercials ni estava pensat per ser utilitzat per pilots aficionats. En realitat, era per a avions de guerra!
En 1936, el Front Popular d'esquerres triat democràticament va accedir al govern, però més tard, aquell mateix any, el general Francisco Franco va donar un colp d'estat contra la República amb l'ajuda de l'Exèrcit. Aquest va ser el començament de la violenta Guerra Civil que va durar fins a 1939. Xàbia es va mantenir fidel als republicans i en 1937, per a protegir aquesta part de la costa dels feixistes, es va preparar un aeròdrom amb dues pistes d'aterratge. Es va situar en terres de cultiu de la zona del Pla, darrere de l'Arenal. Al mateix temps, es van construir diversos búnquers i refugis antiaeris en el municipi per a la protecció dels civils. A més, es va construir un emplaçament de canons antiaeris enfront del Camí Cabanes equipat amb metralladores que podien girar 360 ° per a defensar l'aeròdrom i els búnquers dels atacs de l'aviació enemiga. No obstant això, la pista d'aterratge es va utilitzar poc. El 23 de juliol de 1938, tres avions Savoia S79 de l'exèrcit italià, del govern feixista de Benito Mussolini, amb base en Palma, van bombardejar l'aeròdrom de Xàbia. A més d'ajudar al general Franco, van utilitzar aquest atac per a perfeccionar els seus mètodes de bombardeig terrorista. No obstant això, en aquest cas, la majoria de les seues 36 bombes van fallar i van caure sobre l'Arenal i el Pla. Afortunadament, només dues persones van resultar ferides i l'única víctima mortal va ser un ase. Huit mesos després, l'1 d'abril de 1939, la guerra acabava i començaven 36 anys de dictadura i un període d'extrema penúria per a la població. L'aeròdrom es va mantenir com a tal fins a finals de 1939 i després la terra va ser retornada als seus antics propietaris, que la van utilitzar, una vegada més, per a plantar vinyes. A dia de hui només queden alguns vestigis dels edificis que formaven part de l'aeròdrom, però han estat tan alterats que costen de reconéixer. Les pistes d'aterratge han desaparegut baix camps de tarongers, cases i, irònicament, una pista de karts. "Dos aficionats al busseig han localitzat, de forma fortuïta, al fons marí del Portitxol de Xàbia un total de 53 monedes d'or dels segles IV i V, un dels majors conjunts de monedes romanes d'or trobats a Espanya i a Europa, segons ha informat la Universitat d'Alacant en un comunicat.
Es tracta de 53 sòlids romans que, després de ser analitzats per científics de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA (INAPH), s'han datat dins del període tardoromà: concretament entre finals del segle IV o principis del segle V. Les monedes es troben en un perfecte estat de conservació, la qual cosa permet fins i tot llegir les inscripcions i identificar-les com monedes dels períodes de govern dels emperadors Valentinià I (3 monedes), Valentinià II (7 monedes), Teodosi I (15 monedes), Arcadi (17 monedes), Honori (10 monedes) i una moneda sense identificar." Història completa aquí: https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/troben-53-monedes-d-or-segles-iv-v-fons-mari-xabia_1_1450975.html Es tracta de nínxols en les façanes de les cases amb una figura religiosa en forma d'estatueta, pintura o ceràmica. Aquestes representacions simbòliques, generalment d'un sant, una santa o una Mare de Déu, servien com a intermediaris transcendentals de Déu i s'invocaven especialment en moments de crisi, necessitat o per a demanar la protecció contra malalties i desastres agrícoles. En general, solia haver-hi una fornícula en cada carrer, de manera que quan un veí o veïna estava malalt, es col·locava la figura al costat del seu llit perquè ajudara en la seva recuperació. En cas de defunció, també se solia portar al funeral. Per tant, la majoria de les representacions eren originalment estatuetes que es podien llevar fàcilment. Però fa molt de temps que aquest costum es va anar abandonant.
Encara que hi ha hagut "fornícules" a Xàbia probablement des de l'Edat moderna (segles XVI-XVIII), sembla que totes, menys una, van ser destruïdes durant la Guerra Civil per elements anticlericals exaltados. Les que veiem avui són de la dècada de 1940 i posteriors…. |
ACTIVITATS
Arxiu
March 2024
Categories |