Sabies que .. en 1987-88 Xàbia va evitar un possible desastre ecològic en la zona dels Pallers del Portitxol, ?

En 1987-88 Xàbia va evitar un possible desastre ecològic en un dels últims trams de costa verges del municipi, i amb això, es va allunyar d'un futur de turisme de masses? Xàbia no seria hui la ciutat que coneixem, si s'haguera realitzat el projecte de construcció d´un centre mundial dels Boy scouts Internacionals en la zona dels Pallers del Portitxol, entre el cap Prim i la cala de la Barraca. Allí volien fer un port per a la pràctica d'esports nàutics i allotjament per a almenys 3000 scouts (fins i tot es va parlar d'augmentar-ho a 10.000!), amb hotels per a familiars i allotjament per al personal als voltants.

El govern central, la Generalitat Valenciana, la Conselleria d'Obres Publiques i Urbanisme i fins i tot el partit governant de Xàbia en aquell moment (PSOE), impulsaven la realització d'aquest projecte. Els seus arguments: no sols situaria Xàbia, sinó també Espanya en el mapa turístic internacional, promocionant la ciutat (és a dir, Espanya) especialment entre els turistes estatunidencs, un fet que aportaria beneficis a Xàbia i els seus negocis, i crearia ocupació. No obstant això, aquesta idea no va atraure a la majoria de la població de Xàbia, que era conscient de les contradiccions de les autoritats: d'una banda, ja s'havia tractat de limitar el creixement urbà i protegir la costa (PGOU, Pla General d'Ordenació Urbana), dient que no hi havia aigua suficient per abastar a noves construccions a Xàbia, però d'altra banda impulsen un gran projecte com aquest Centre Mundial! Sis mesos abans, la localitat de Peníscola havia rebutjat aquest mateix projecte, després que s'hagueren realitzat estudis sobre l’impacte ambiental que tindria en la costa. I ara Xàbia estava disposada a acceptar-ho sense que es feren estudis sobre els efectes en la vida marina. No sols això, també les restes arqueològiques de l'Edat del Bronze del cap Prim i potser també les restes de l’illa del Portitxol, podrien ser afectades per aquest nou projecte.

El PSOE (amb Enrique Bas com alcalde) es va topar amb l’oposició del Partit UPV (Unitat del Poble Valencià, liderat per Josep Sapena), diversos grups ecologistes de la Marina Alta (per exemple, Ecopacifistes i l'Associació per a la Protecció del Patrimoni Natural), l'AP (Alianza Popular, dirigida per Eduardo Monfort); i també l'amo de l'illa Portitxol i aquest tram de la costa en qüestió, el senyor Guillermo Pons, qui es va negar a vendre el terreny. Els constructors i les xicotetes empreses també es van oposar. Es va lliurar a l'Ajuntament una petició signada per 2.600 xabiencs. Durant l'última sessió plenària de gener de 1988, es va decidir rebutjar el projecte, per a gran alleujament de la població.

Què admirable és que el xicotet poble de Xàbia resistira la pressió que venia des de dalt per a protegir el seu bell entorn natural! Hui en dia, el Cap Prim i la Cala Barraca són àrees populars per als senderistes i amants de la naturalesa. Gràcies, gent de Xàbia!
​