31 membres d'AMUX i cinc dels seus amics van visitar Alacant el diumenge 14 de novembre per fer una visita guiada a l'exposició internacional especial “Etruscs - el clarejar de Roma” al museu MARQ. El recorregut, que es va fer en castellà i anglès, va ser fascinant, tot i que va ser una mica precipitat. Potser això es deu a les restriccions de la Covid i al gran nombre de visitants que hi havia ansiosos per veure els bells artefactes creats per aquesta misteriosa i sofisticada civilització italiana que va prosperar al mateix temps que els ibers. La majoria de les exposicions havien estat proporcionades per reconeguts museus italians, però entre elles hi havia una peça del nostre propi Soler Blasco Museu de Xàbia! Es tractava d'un infundíbul trobat al fons del mar prop de Cap Prim.

Després vam anar a visitar l'important jaciment arqueològic de la localitat ibèrica/romana de Lucentum situat al Tossal de Manises. Ens va sorprendre veure aquest paratge de 5 hectàrees amagat entre les torres de la ciutat. Tot i que no hem tingut una visita guiada, hi ha molts rètols informatius que descriuen els carrers, cases, torres, termes romans i fòrum d'aquest, l'antic Alacant.

Després vam anar a dinar al restaurant “Il Fornello”. Vam tenir una aventura pel camí. El nostre autobús es va quedar encallat en un carrer estret a causa d'un cotxe mal aparcat que va provocar un gran embussos de trànsit per a diversió de tothom. Finalment, el nostre xofer va passar amb molts aplaudiments i AMUX va gaudir d'un àpat retardat però magnífic al costat de la bonica platja de San Juan.

Vegeu el passi de diapositives més avall - Feu clic a la dreta de la finestra.
​

Per descomptat, no tenia fins comercials ni estava pensat per ser utilitzat per pilots aficionats. En realitat, era per a avions de guerra!

En 1936, el Front Popular d'esquerres triat democràticament va accedir al govern, però més tard, aquell mateix any, el general Francisco Franco va donar un colp d'estat contra la República amb l'ajuda de l'Exèrcit. Aquest va ser el començament de la violenta Guerra Civil que va durar fins a 1939. Xàbia es va mantenir fidel als republicans i en 1937, per a protegir aquesta part de la costa dels feixistes, es va preparar un aeròdrom amb dues pistes d'aterratge. Es va situar en terres de cultiu de la zona del Pla, darrere de l'Arenal. Al mateix temps, es van construir diversos búnquers i refugis antiaeris en el municipi per a la protecció dels civils. A més, es va construir un emplaçament de canons antiaeris enfront del Camí Cabanes equipat amb metralladores que podien girar 360 ° per a defensar l'aeròdrom i els búnquers dels atacs de l'aviació enemiga. No obstant això, la pista d'aterratge es va utilitzar poc.

El 23 de juliol de 1938, tres avions Savoia S79 de l'exèrcit italià, del govern feixista de Benito Mussolini, amb base en Palma, van bombardejar l'aeròdrom de Xàbia. A més d'ajudar al general Franco, van utilitzar aquest atac per a perfeccionar els seus mètodes de bombardeig terrorista. No obstant això, en aquest cas, la majoria de les seues 36 bombes van fallar i van caure sobre l'Arenal i el Pla. Afortunadament, només dues persones van resultar ferides i l'única víctima mortal va ser un ase. Huit mesos després, l'1 d'abril de 1939, la guerra acabava i començaven 36 anys de dictadura i un període d'extrema penúria per a la població.
​
L'aeròdrom es va mantenir com a tal fins a finals de 1939 i després la terra va ser retornada als seus antics propietaris, que la van utilitzar, una vegada més, per a plantar vinyes. A dia de hui només queden alguns vestigis dels edificis que formaven part de l'aeròdrom, però han estat tan alterats que costen de reconéixer. Les pistes d'aterratge han desaparegut baix camps de tarongers, cases i, irònicament, una pista de karts.

"Dos aficionats al busseig han localitzat, de forma fortuïta, al fons marí del Portitxol de Xàbia un total de 53 monedes d'or dels segles IV i V,  un dels majors conjunts de monedes romanes d'or trobats a Espanya i a Europa, segons ha informat la Universitat d'Alacant en un comunicat.
Es tracta de 53 sòlids romans que, després de ser analitzats per científics de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA (INAPH), s'han datat dins del període tardoromà: concretament entre finals del segle IV o principis del segle V.
Les monedes es troben en un perfecte estat de conservació, la qual cosa permet fins i tot llegir les inscripcions i identificar-les com monedes dels períodes de govern dels emperadors Valentinià I (3 monedes), Valentinià II (7 monedes), Teodosi I (15 monedes), Arcadi (17 monedes), Honori (10 monedes) i una moneda sense identificar."

Història completa aquí: ​https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/troben-53-monedes-d-or-segles-iv-v-fons-mari-xabia_1_1450975.html

Durant alguns anys, Sorolla, la seua família i uns quants criats vindrien de Madrid per a passar llargues vacances d'estiu a Xàbia. El 1905, entre el grup de criats, es trobava la bella Ramona, de 23 anys, que havia estat treballant per a Sorolla durant un any i era innegablement la seua favorita. 

Un dia, Ramona i Asunción, una altra criada, van anar a una antiga sénia a rentar la roba de la família, quan de sobte se'ls va acostar un jove alt i de complexió forta que va començar a parlar amb Ramona. Mentre ella continuava llavant, ell es va posar a discutir amb ella. Quan les dos joves havien acabat de fer la bugada, l’home les va seguir de tornada a casa, continuant amb la baralla. De sobte va traure un revòlver Smith i va disparar a Ramona, que commocionada va deixar caure la roba. Estava a punt de fugir quan l’home va tornar a disparar, ferint-la a l'estómac i deixant-la tirada a terra. Atordit pel que havia fet, es va posar la pistola al temple i es va disparar. En sentir els trets, Sorolla i la seua família van eixir corrents per a trobar un home mort, Ramona ferida a terra i una Asunción en pànic. Tot i que van cridar un metge immediatament, Ramona va morir abans que la traslladaren a l'hospital. No obstant això, va tenir temps de contar-los la veritat que s’amagava darrere dels fets:  abans de deixar Madrid, va explicar, havia trencat la seua relació amb Bartolomé, un agent de la Guàrdia Civil. Amb el cor trencat i enfadat, ell s’havia agafat dos setmanes del treball per a seguir-la fins a Xàbia i intentar fer-la canviar d'opinió.

Aquest va ser un crim de gelosia i passió. Sens dubte, un cas de violència de gènere.

​Sorolla va quedar completament devastat pel que havia passat i es va retirar a la seua habitació. Va estar tan callat i silenciós durant els dies següents que la família va decidir tancar la casa i tornar a Madrid. Mai més tornarien a Xàbia! 

… els arbres alts i rectes amb fulles enormes i belles flors violetes que vegem al costat de la carretera de Gata i en altres llocs de Xàbia s’anomenen Paulownia?

Aquest arbre va rebre el seu nom en honor de la Gran Duquessa Anna Pavlovna de Rússia, reina consort dels Països Baixos en el segle XVIII. També se’l coneix com a arbre de l’emperadriu. Encara que és originària de la Xina, Laos i Vietnam, es conrea comercialment des de fa temps a Corea i al Japó. En la llengua anglesa se la coneix també com a empress tree, princes tree, sapphire Princess, sapphire Dragon o  foxglove tree.

En els darrers anys s’han introduït a Espanya diverses espècies i híbrids de paulownia. Es diu que és l’arbre de fusta dura que creix més ràpidament. Es talla a partir dels hui anys i seguidament broten nous arbres de les arrels. Pot ser endreçat per a créixer alt i recte sense nus i a més, produeix una fusta coneguda com a kiri. Aquesta és de gra fi i molt lleugera, però també forta i ideal per a la fabricació de molts articles, com a mobles lleugers, guitarres, taules de surf, esquís, caixes i inclús bucs d’abelles. És resistent a les plagues i al foc fins a 400 °C. El seu fullatge es pot utilitzar per a l’alimentació animal o els biocombustibles i les flors atrauen les abelles mel·líferes.

En definitiva, podria convertir-se en un conreu molt valuós. El paisatge agrícola de Xàbia ha canviat moltes vegades al llarg de la seua llarga història i algun dia la fragància de les flors de paulownia podria substituir el perfum de l’atzahar que hui olorem.
 

El castell de l’Ocaive se situa al sud-oest de la població de Pedreguer, dins el seu terme municipal, en el cim d’un penyal ubicat als peus de la muntanya Gran, un indret amb una important defensa natural. Presenta una impressionant paret vertical en les cares nord i oest.

Si bé va ser ocupat en l'edat del Bronze i'època Ibèrica, les estructures arquitectòniques que trobem al seu punt més alt daten d’època medieval (s. XIII-XIV). Es tracta de les restes d’una torre quadrangular de base atalussada i diverses estances. En un nivell inferior, cap a l’est, es conserva un aljub de planta rectangular i grans dimensions, construït en límit de l’albacar d’època andalusina (s. XII-XIII). Des del castell les vistes són imponents, el que evidencia la seua ubicació estratègica per al control del territori. El castell de l’Ocaive (o Olocaiba en la documentació medieval) constituïa l’element central d’un districte castral que comprenia aproximadament l’actual terme de Pedreguer i part del de Gata de Gorgos, en el qual s’emplaçaven diverses alqueries que depenien de la fortificació en l’aspecte militar i administratiu.

Els passats anys 2018 i 2019, hi feren excavacions arqueològiques i posteriorment van ser consolidades i restaurades algunes de les seues estructures arquitectòniques. Tots estos treballs han estat possibles per la inversió de l’Ajuntament de Pedreguer i a una subvenció del Programa Operatiu FEDER 2014-2020(2018/8193), de la Unió Europea.

La Marina Alta és la comarca valenciana on més molins de vent s'hi van bastir. Des d'època medieval, possiblement inclús ja en època andalusina, hi van haver molins a la nostra comarca. La major concentració es situa arrecerada als voltants del Montgó. Xàbia, amb 12 molins, Gata amb 3, Pedreguer amb 2 i Dénia, amb 5.
Els tres molins de Jesús Pobre, pedania de Dénia (ara designades amb el coent nom d'EATIM:  entitat d'àmbit territorial inferior al municipi), és troben al caramull d'un petit tossal de 155 metres d'alçada,  situat a un quilometre al sud-oest del poblet.

Tots tres molins estaven funcionant a la segona meitat del segle XVIII, centena en la qual van ser construïts probablement. Mantenen les característiques de la resta dels molins de la Marina Alta. Dos plantes, amb una única porta d'accés (oberta al sud-oest),  una planta superior sustentada per una volta de carreus de tosca, (lloc on es trobaven les moles i la maquinaria) ventilada i il·luminada per dos finestrons oposats. L'accés a la sala de les moles es feia per una escala de graons de pedra que s'adossaven a la paret interior de l'edifici. Tindrien també quatre antenes i una coberta cònica mòbil.
​
Els anys i l'abandonament, han provocat la desaparició de molts d'aquests elements, restant la robusta estructura cilíndrica de maçoneria construïda amb blocs irregulars de pedra calcària i morter de calç.

​