Feu clic a la imatge per ampliar
|
El castell de les Atzavares o de la Plana, ocupa un tossal situat a 350 metres d'altura que controla l'entrada a la Vall de Laguar des de la planura costanera, així com la sortida encaixada del barranc de l'Infern, just quan es converteix en la rambla de Laguar o riu Girona.
Encara que la construcció fou desmantellada en 1283 per ordre del rei Pere el Gran, es poden apreciar dos recintes. El més extern delimita la superfície del castell i es correspondria amb l'albacar, format per una muralla de tàpia, enderrocada a nivell del sòl, que en la banda septentrional és substituïda per un tallat que fa de defensa natural. En la zona oest, la vessant no es tan pronunciada i és on probablement se situaria l'accés i on també s'aprecia un aljub mig enderrocat. En el cim se situa el recinte superior, que conserva murs en l'interior, però tan arrasats que no es distingeix cap estructura, exceptuant un altre aljub. |
l castell era el lloc de refugi i de recaptació de les alqueries de Campell, Fleix i Benimaurell, situades en la pròpia vall i Portella, Tormos, Orba i Isber, en la part de baix. Es desconeix el moment de la seua construcció però les ceràmiques trobades en el lloc ofereixen datacions des del segle XI. El castell estigué ocupat per Al-Azraq en la revolta de 1276. Una vegada recuperat pel rei es va enderrocar, la qual cosa no va impedir que en 1609 fóra ocupat pels moriscos revoltats contra la seua expulsió.
|
La torre de la Casota s'ubica sobre un promontori de 400 metres d'altura i no molt lluny de la població de Fleix, a uns 30 metres a l'est. De fet, s'alça prop del camí vell que des de Campell pujava cap a Fleix i continuava amunt fins Benimaurell. L'edificació formava part d'un habitatge agrícola que l'emmascarava, fins que es van enderrocar les estructures modernes i la torre va quedar exempta per a gaudi de tots. Els treballs arqueològics van documentar una planta rectangular de 10,30 x 7 metres, amb una grossària dels murs de vora un metre. L'altura màxima conservada en els costats nord i est arriba als tres metres, mentre que els altres costats estan enderrocats quasi a nivell del sòl. El fonament de la construcció s'alça sobre la roca mare amb una maçoneria que regularitza el terreny i on es disposen les tapiades d'encofrat. El mur est tenia una accés que possiblement s'obriria quan la torre es va desmantellar. |
Feu clic a la imatge per ampliar
|
L'estructura original comptaria amb una planta baixa i dos pisos amb un terrat pla. La seua funció seria facilitar el refugi de les alqueries pròximes de Fleix i Campell. No hi ha documents que l'esmenten però segons l'arqueologia, es va construir entre el segon terç del segle XII i mitjans del segle XIII. Va complir la seua funció durant un període curt de temps ja que fou destruïda entre la segona meitat del segle XIII i el primer terç del segle XIV. L'estat d'enderrocament que hui presenta no es pot explicar sinó és perquè seria enderrocada després de la revolta d'Al-Azraq o la posterior de 1276.
 Feu clic a la imatge per ampliar
|
El castell d'Orba s'alça sobre un tossal a 416 metres d'altura situat al nord-oest de la serra de Seguili, conegut en la documentació com el puig d'Orba, que controlava tant aquest lloc com la pròpia Murla. Les restes que ara es conserven corresponen a una construcció d'època cristiana que el rei va autoritzar en 1289 a Berenguer Mercer. L'edificació era la residència de qui fou senyor de Murla, representant del poder feudal en la zona. Les estructures es troben molt deteriorades, però encara es pot apreciar d'oest a est una torre gran, una sala rectangular, una torre quadrada menuda, un llenç de mur i un aljub. A més a més, en la part baixa de la vessant meridional s'hi troba un altre aljub, en el lloc on començaria el camí d'accés a la fortificació. De fet, la pendent que mira a Orba és més abrupta i difícil d'ascendir. Bona part del castell és d'època cristiana i no es veuen construccions anteriors, encara que hi ha moltes ceràmiques en superfície d'època andalusina que podrien indicar l'existència d'alguna fortificació anterior. 20-V-15 |
Feu clic a la imatge per ampliar
|
Feu clic a la imatge per ampliar
|