Feu clic a la imatge per ampliar
Feu clic a la imatge per ampliar
|
El castell de Segària se situa en l'extrem occidental de la serra de Segària. S'alça a 450 metres d'altura en la banda septentrional, salvant un tallat de varis metres mitjançant la creació d'una menuda plataforma delimitada per un mur de paredat.
Per damunt encara resten tres murs paral·lels fets de maçoneria i tàpia, que formarien part del castell i que es troben coberts en bona part per matolls. Dos d'aquests murs sostenien una volta que defiia un estança d'ús indeterminat. Uns metres més amunt, sobre les parets quasi verticals de roca, es situa un aljub de planta rectangular. Des d'aquestes estructures es pot ascendir amb difiultat fis la part superior del massís on s'aprecien restes d'altres murs i un aljub cobert per unes penyes. El castell està en un pas que comunica la planura ocupada per la marjal de Pego i la vall de la Rectoria. Des d'aquesta ruta, una senda estreta dóna accés a les estructures defensives. Tot i que sembla el contrari per la seua ubicació, l'edifiació militar protegia diverses alqueries de la vall del Girona, situada en la banda meridional de la muntanya. La cronologia de la construcció es desconeix perquè la documentació de què es disposa és d'època cristiana i no s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. Malgrat això, la ceràmica superfiial indica una ocupació des del segle XII fis a la conquesta cristiana, quan sembla que s'abandona i possiblement es desmantella. |
|
La torre del Blanc de Morell s'alça en el pla, arrecerada per l'extrem oriental de la serra de Segària i al costat del camí de la Cremadella, nom amb el qual també es coneix l'edifii. El camí era la antiga via que descendia des d'Oliva cap a Dénia i el pas de les Gargantes, vorejant les muntanyes per evitar la zona marjalenca. En l'actualitat la torre es pot veure des de la nova variant de la carretera N-332 i des de l'autopista AP-7. Té una planta rectangular de 6,30 per 7,50 metres, amb el costat més llarg orientat de nord a sud i una altura de 10 metres. Està dividida en tres plantes. Es troba totalment construïda amb el sistema de tàpia i encara s'observen els forats de les agulles i els límits de les tapiades. La planta baixa té ara dues estances cobertes per una volta de canó de rajola massissa, que originàriament seria un aljub, amb accés des de la planta primera. Posteriorment, quan es va habilitar com estatge domèstic, perdria la seua funció primigènia i s'obriria l'entrada actual pel costat sud. La primera planta sembla que conserva l'entrada original de la torre a migjorn. |
Feu clic a la imatge per ampliar
|
En la segona planta els murs se n'entren un poc cap a dins respecte al cos inferior i sembla que les tàpies tinguen una morfologia i mesures diferents. Les quatre fiestres que s'obrin als costats trenquen els murs i es construirien en època moderna. La coberta actual és de teules a dos aigües però en origen seria plana, com testimonien les mènsules conservades en la part superior dels murs
.
La torre resguardava a la població andalusina que se situava a prop i possiblement es va construir en la primera meitat del segle XIII, ja que que no es coneixen documents que en parlen, ni tan sols de l'alqueria que protegia. Després de la conquesta va estar ocupada pels cristians fis el segle XIV quan es va abandonar.
Feu clic a la imatge per ampliar
