Teníem la intenció d'organitzar una excursió als molins de vent de Jesús Pobre aquest mes. No obstant això, la situació de la Covid-19 ha empitjorat ràpidament.La Junta directiva, lamentablement, ha decidit cancel·lar totes les activitats d'AMUX de moment. Això significa que encara no podem fixar una data per a la nostra Assemblea General. La Junta es reunirà virtualment al febrer per a avaluar la situació i decidir com actuar.

Mentrestant, intentarem mantenir-vos actualitzats amb notícies arqueològiques i de museus a través de Facebook, Twitter i el nostre blog.
- Facebook: https://www.facebook.com/AmicsDelMuseuDeXabia
- Twitter: @Amuxabia
- Blog: http://amuxabia.weebly.com/

Vos desitgem a tots salut, seguretat i un demà més brillant mentre suportem aquest difícil període de la història mundial.
Junta directiva d'AMUX

El passat 21 de novembre, onze socis d'AMUX vam caminar pel Parc Forestal de la Granadella guiats per Ximo Bolufer, director del Museu Soler Blasco de Xàbia.

Caminàrem en dos grups, deixant la Cala de la Granadella pel curs d'aigua seca del Barranc de Martorell. Ximo va explicar que en la cala de la Granadella confluïen tres grans cursos d'aigua i diversos altres més petits. Després de caminar uns 600 metres, giràrem a l'esquerra per a pujar per una sendera coneguda com el “Gurugú”, ja que passa prop del cim del pic Gurugú. El nom “Gurugú” té origen en la llengua berber i es troba en diversos llocs de la regió. El més famós és la muntanya Gurugú al Marroc, que va ser l'escenari d'una important batalla entre els insurgents locals i les tropes espanyoles durant la guerra del Rif, el juliol de 1909. Es diu que la muntanya Gurugú, a Alcalá de Henares (Madrid), és on es va entrenar a la cavalleria espanyola que va participar en la Guerra; no obstant això, la muntanya Gurugú a La Granadella no té una història tan interessant, i és només un modest pujol a uns 151 metres sobre el nivell de la mar.

Mirem cap endarrere per a veure el lloc de les “Teuleries de Baix”, al costat d'una casa particular. Aquí solien fabricar teules i rajoles per a ús local. Es van trobar dipòsits d'argila adequada en el llit d'un rierol pròxim i hi havia abundant fusta en la zona, un recurs vital per a mantenir encesos els forns de cocció. També hi ha evidència d'alguna extracció d'ocre (roca que conté ferro de colors groc i vermell) que es va utilitzar com a pigment.

Mirant al nostre voltant, vam poder veure nombroses terrasses agrícoles abandonades.  Ximo va explicar que el sòl a La Granadella era de mala qualitat, per la qual cosa la zona mai havia estat densament poblada ni conreada de manera intensiva. No obstant això, l'agricultura de subsistència es va desenvolupar en aquestes terrasses fins a la dècada de 1960 amb cultius com el garrofer, la vinya, els llegums i els cereals. Curiosament els agricultors eren de Benitatxell, no de Xàbia. La major part del terreny ara pertany a l'Ajuntament de Xàbia. Tot i que algunes parcel·les són de propietat privada, no es permet el desenvolupament, ja que l'àrea de 750 hectàrees està completament protegida com un LIC (Lloc d'importància Comunitària) conegut com a Penya-segats de la Marina.

Vam veure rodals d'espart (Stima tenacissima) que s'utilitzava per a fer cordes, cistelles i sandàlies (espardenyes) i una petita barraca agrícola (casup) amb el seu pou auxiliar. Mirant cap a la vall del Barranc de Martorell vam veure les ruïnes d'una antiga masia sota els penya-segats on abans feien mel. Ximo va assenyalar altres característiques interessants com les "preses de contenció": petites preses de pedres al llarg de cursos d'aigua, dissenyades per a frenar el flux torrencial durant les pluges; i un pujol amb vista a la mar on s'han trobat restes d'un mirador de l'època islàmica.

També hi havia una petita i aïllada masia en la qual havia viscut un leprós de Benitatxell. Cada dia, algú venia a portar menjar a aquest desafortunat home en quarantena (Sentírem una simpatia particular per ell en aquests dies actuals de Covid!). És probable que aquest leprós hagués anat a la leproseria de Fontilles després de la seva obertura en 1909.

Finalment, abans de tornar als nostres cotxes, gaudírem d'una vista panoràmica de la Cala de la Granadella, destacant la Torre de Ambolo, l'Illa del Descobridor i la Cova del Llop Marí.

Lamentem anunciar la mort de Michael Stephenson, les donacions de plànols i fotografies dels castells de la Marina Alta van iniciar l'exposició de AMUX sobre Castells Andalusíes. Va morir el divendres 16 d'octubre. AMUX envia el seu condol a la seva família i amics. Seguim en deute amb ell per la seva donació i cooperació.
​UNA COLECCIÓN SINGULAR DE PLANOS DE CASTILLOS

El dissabte 3 d'octubre, 26 socis i amics d'AMUX van passejar per la Plana de Xàbia per a visitar el monument construït sobre l'avenc en el Cap de Sant Antoni, i després veure els forns de calç de les Faroleres i la Plana. El nostre guia va ser Joaquim Bolufer Marqués - Director del Museu de Xàbia.

Primer seguim una senda durant uns 100 metres per a arribar a l'avenc, que es troba al costat d'un barranc prop del cim de la Plana. Està rematat per un pedestal de formigó i una creu. Aquest és tant un mausoleu com el lloc d'un terrible crim que va tenir lloc durant l'apogeu de la Guerra Civil Espanyola en la nit del 2 de novembre de 1936. Aquest va ser un moment en què la por, la sospita, l'odi i un estat de dret degradat van contribuir a la nit coneguda com "la nit de l'Avenc".

Ximo va explicar que mai se sabrà tota la veritat del que va succeir. Sembla que diversos presos detinguts a Dénia van ser posats en mans d'una milícia extremista d'esquerra incontrolada (segons els informes, formada per 13 persones). Els presoners van ser massacrats (presumptament afusellats) i els seus cossos llançats a l'avenc de 67 metres de profunditat. El nombre de persones assassinades no és clar, tal vegada 21, 17 o 15. Es diu que un d'ells estava malferit quan va ser llançat a la cavitat.

Un bon nombre de persones van morir a Dénia durant aquest període, encara que se sabia que no totes elles eren partidàries actives dels insurgents nacionalistes. No obstant això, tenien riqueses, professions privilegiades i mitjans de vida (per exemple, clergues, propietaris de fàbriques, jutges, advocats, estudiants i terratinents) que els haurien convertit en blancs de l'odi.

El primer monument es va erigir en l'avenc en 1941. En 1953 la cavitat va ser explorada per espeleòlegs d'Alcoi per invitació dels ajuntaments de Xàbia i Dénia. Van trobar un cos gairebé complet i grans quantitats de pedres. Els ossos estaven polsosos i mal conservats. En 1991, el mausoleu es va modificar per a registrar els noms de 13 dels morts, un registre de les últimes persones assassinades en el conflicte. En 2013 l'avenc es va obrir una vegada més per al rodatge d'un documental promogut pel museu. Ara és una "fossa" que forma part de l'inventari de fosses de la "Llei de Memòria Històrica". (Nº Registro 2611/2015 ALIC)

Sortint d'aquest trist lloc, vam tornar a estacionar els nostres cotxes prop del Monestir de La nostra Senyora dels Àngels. Ximo va descriure com aquesta havia estat una vegada la ubicació d'un monestir de Sant Jerònim del segle XIV, que va ser saquejada per pirates en 1386. Posteriorment els monjos van abandonar la zona i es van traslladar cap a l'interior per a fundar el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir) que es manté fins als nostres dies. Les ruïnes de l'edifici original del segle XIV a la Plana van ser destruïdes durant una "desafortunada" restauració en 1964.

El nostre passeig ens va portar més enllà de les casernes en ruïnes del cos de Carabiners, que anys després va passar a ser de la Guàrdia Civil. Aquest es va encarregar de controlar la costa per a evitar el contraban durant el segle XIX i principis del XX. (L'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Xàbia en 2017.)
​
Finalment, visitàrem els forns de calç restaurats de les Faroleres i La Plana. Ximo va descriure com aquests havien estat una part integral de la vida rural fins a la dècada de 1960. La fabricació de calç viva implicava enfornar petites roques d'un tipus particular de pedra calcària de manera contínua a 800 – 1000 graus durant gairebé tres dies. Els treballadors anomenats "calciners" havien de mantenir encesa la llenya dia i nit, per la qual cosa es necessitava un subministrament abundant de llenya. El producte final, la calç viva, es va utilitzar per a fer morter de calç i blanquejar, per a impermeabilitzar cisternes d'aigua i com a desinfectant. Alguns forns es van usar només una vegada, per a un treball de construcció específic. Uns altres van ser reutilitzats creant una petita indústria local.

El dijous 17 de setembre, vuit socis i amics d'AMUX van tenir una visita guiada exclusiva per les recents excavacions del poblat ibèric i la Torre de Cap d'Or en la Punta de Moraira. El nostre guia va ser l'arqueòleg Rubén Vidal Bertomeu, director de l'estudi. L'excavació forma part d'un programa de l'Ajuntament de Teulada per a millorar el lloc com a recurs cultural i turístic. Com a tal, estan millorant el camí d'accés i creant plataformes d'observació en el camí, així com millorant l'accés a la Cova de Cendres, que és un important jaciment prehistòric.

L'àrea excavada és només una petita porció de tot l'assentament que cobreix aproximadament 5.000 m2 de la part superior del cap. La seua ubicació ofereix meravelloses vistes sobre el port de Moraira i el Penyal d'Ifac al sud, així com els escarpats penya-segats del nord. Això ho va convertir en un lloc ideal per al control marítim a través dels segles.

La Torre de Cap d'Or està actualment coberta d'andamis i en procés de renovació. Rubén va explicar que aquesta torre de guaita, que domina el cap, va ser mal restaurada en 1991, i ara s'està treballant per a retornar-li l'aspecte que tenia quan es va construir a la fi del segle XVI. Curiosament, hi havia una altra torre allí abans, construïda a mitjan segle XVI, però va ser enderrocada pels mateixos pirates contra els quals intentava defensar-se. Un forat excavat en la part inferior de la torre actual ha revelat la paret de la torre original niada a l'interior, com una nina russa.

La part excavada del jaciment ibèric que envolta la torre pot remuntar-se al 400-500 a. C., però tota l'àrea ha estat molt alterada per l'agricultura i la construcció de terrasses. Una de les estructures que han sigut trobades va ser un edifici de pedra relativament modern amb xemeneia. No obstant això, es poden veure les restes d'estructures més antigues que inclouen restes romanes de l'època de les guerres púniques (264-146 a. C.) i la guerra civil sertoriana (75 a. C.). Rubén va assenyalar les muralles romanes construïdes sobre les ibèriques preexistents; un espai que podia haver estat habitat en l'època ibèrica, amb evidència de pis de terra i llar, així com un aljub ben conservat d'aquesta època. Totes les estructures excavades es conservaran perquè els visitants les vegen.

El grup d'AMUX després va veure més murs defensius que havien sortit a la llum fora de l'àrea d'excavació. Aquests tenen vistes a la platja de Portet cap al sud. També vam veure una cisterna voltada del segle XVI. Encara hi ha molt més amagat, a l'espera de futures campanyes arqueològiques.  ​

Dijous 17 de setembre, a les 18 hores.
Punt de trobada. Inici de la senda (final del carrer Port d'Alcudia). Hora: 18.00 hores (6 de la vesprada) 
Aquí hi ha un enllaç a un mapa de l'inici de la senda al final del carrer Port d'Alcúdia de la urbanització en els vessants per sobre de la Platja del Portet de Moraira. Hi ha estacionament disponible a les rodalies del sender (SL-CV51), és curt (aproximadament 1 km), però costerut, esvarós  i rocós en alguns llocs (93 m d'ascens). Els socis hauran d'estar en bona forma física, utilitzar botes de muntanya i portar aigua. La caminada fins al jaciment ibèric i la torre és d'uns 30 minuts, i hauríem d'estar de tornada a la carretera a les 20.00. 
El nostre guia serà Rubén Vidal Bertomeu, arqueòleg, director de les excavacions.
​

​Dissabte 21 de març  - Excursiò a Valencia excursió a valència per visitar dos museus arqueològics

 8,45: Eixida estació autobusos (Avd. Palmela)
10,30: Arribada a Valencia, temps per a un cafè.
11,00: Visita guiada al Centro Arqueológico de l'Almoina - situat a prop de la Catedral, reuneix les troballes arqueològiques més rellevants de les excavacions realitzades al centre històric de València, a través d'un recorregut de més de 2000 anys, des de l'època romana fins a l'Edat Mitjana. https://www.lovevalencia.com/museo-de-la-almoina.html
Visita Museo de Prehistoria de Valencia. Exposició En temps dels visigots al territori de València - L’exposició obrirà una finestra a un període històric menystingut i poc valorat. Una etapa de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes y elements germànics i del món oriental. Sense els visigots, no podem entendre el món musulmà ni els temps feudals.
http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/exposiciones/?q=va&id=71
14,00: Dinar en restaurant.
17,00: Regreso a Jávea.
Preu: 35 euros socis / 40 euros per a no socis, tot inclòs.
(Sense el menjar al restaurant € 15 socis €20 no socis)
Cal reservar abans del 14 de març en el Museu o a la següent adreça electrònica: amuxabia@gmail.com i ingressar el pagament en el compte de La Caixa: ES11 2100 2735 1501 0033 8307. També es pot pagar en el museu. Per favor, posa el teu nom i cognoms, el teu número de membre d’AMVX i “VALENCIA”. La reserva serà efectiva després d'ingressat el pagament
 *Tinga en compte que participa en les activitats AMUX davall el seu propi risc i responsabilitat

L'Assemblea General Anual de l'Associació Amics del Museu de Xàbia tindrà lloc el dimecres 29 de gener de 2020, a la Sala de Conferències del Museu. La primera convocatòria serà a les 18,30 hores i la segona a les 19,00 hores..