​Ja en l'Edat mitjana, va atraure a molts eremites que van trobar en ella el lloc ideal per a practicar la meditació i generar devoció cap a Déu.

A mitjan segle XIV, la figura de sant Jerònim es va fer molt popular. Aquest sant (nascut al voltant de l'any 347 a Dalmàcia i mort cap al 419 a Betlem), va ser un gran erudit que va traduir la Bíblia del grec i de l'hebreu al llatí. Va viure durant diversos anys com a eremita i va ser fundador d'un monestir i convent a Betlem. Inspirats per aquest doctor de l'Església, molts monjos jerònims van acudir a la Plana per a viure com eremites, habitant les nombroses coves de la part baixa del cap de Sant Antoni. Van ser coneguts per la seua pietat i abnegació, i gent de molt lluny venia per a retre'ls homenatge. Per això, aquestes coves encara, (des de fa segles) es coneixen com a Coves Santes.

Els eremites es reunien de tant en tant per a discutir els fonaments de la seua fe i en 1374 van decidir demanar al Papa permís per a fundar un monestir a la Plana. Tres dels monjos van viatjar a Avinyó, seu del Papa Gregori XI, i van tornar amb una butla papal que els concedia el seu desig. Aqueix mateix any, va començar la construcció d'un monestir xicotet i molt bàsic. Va ser finançat principalment pel seu benefactor, el duc real Alfons d'Aragó (Alfons el Vell) duc de Gandia, marqués de Dénia i net del rei Jaume II.
En 1375, els dotze ermitans que ocupaven les coves es van mudar al monestir, amb el seu prior, el frare Jaume Ibáñez. Ací vivien en la més absoluta pobresa, guardant silenci, orant i meditant. Per a subsistir, a vegades treballaven en els camps i en altres ocasions captaven, ja que el Papa els havia concedit permís per a realitzar aquesta activitat.

En aquells dies, Xabea (que segons les fonts escrites de l'època és com se la denominava llavors) era assetjada a sovint per atacs de pirates barbarescos. En 1386, fins i tot aquest monestir empobrit va ser assaltat: un grup de pirates hi va penetrar i va atacar brutalment els monjos, capturant a nou d'ells com a ostatges, un dels quals va morir en el camí que descendia al port. Els van portar a Alger i Bugía, hui a Algèria. El duc va pagar un gran rescat per a alliberar-los i van ser retornats a Xabea l'any 1392. Però mai no s’hi van sentir segurs. El duc Alfons també temia per la seguretat dels monjos, així que en 1388 va comprar uns terrenys a Cotalba al seu propietari, d'origen musulmà, situat a 8 km terra endins de Gandia, i els va donar per a la construcció d'un nou i més gran monestir.

Aqueix mateix any, van començar les obres de construcció, planificades i supervisades pel majordom del duc, Pere March, pare del famós poeta Ausiàs March (més tard, diversos membres d’aquesta família serien soterrats en una capella de l'església). A l'any següent, els monjos es van traslladar al monestir de Sant Jerònim de Cotalba. Aquest bell, encara que senzill edifici, és hui una de les construccions monàstiques més històriques de la Comunitat Valenciana. En 1835 va ser desamortitzat com a monestir, però actualment està restaurat i conservat en el seu estat original per a les visites turístiques.

El monestir de Sant Jerònim de la Plana va quedar abandonat durant diversos segles fins que, a la fi del segle XVII uns caçadors van trobar, entre les seues ruïnes, un llenç que representava a la Mare de Déu envoltada d'àngels, amb Jesús en la seua falda i sant Jerònim al costat. Aquesta troballa "miraculosa" va provocar la reobertura de l'església del monestir i la veneració a la Mare de Déu dels Àngels. L'edifici va mantindre les seues característiques originals fins a 1962, malgrat les obres de remodelació efectuades després de saquejos i guerres. Malauradament, en aqueix any es va realitzar una important transformació que va destruir la gran majoria dels elements originals, i es va instal·lar una nova comunitat de religiosos. Actualment es denomina santuari de la Mare de Déu dels Àngels i està dirigit per monges, Filles de Santa María del Cor de Jesús.
​
Cada any, la festa de la Plana (generalment celebrada entre l'1 el 3 d'agost) commemora la refundació de l'edifici en una processó en la qual el llenç original del segle XVII recorre els terrenys del santuari i després de la qual, el llenç torna a l'església com a peça central de l'altar. També es pot observar en una de les sales de l'edifici, una sèrie de taulells que representen episodis històrics del monestir original.
El santuari no permet visites turístiques, però els interessats poden assistir a la missa diària que se celebra a les 09.00 en l'església, mentre que diumenges i festius l'horari és a les 10.00 i a les 19.00.

​Tot i que Xàbia va restar a la rereguarda durant tota la guerra (1936-39), la
importància de la defensa i control del tram de costa entre Dénia i Xàbia, va fer que el
govern de la República hi creara una línia defensiva litoral entre les Marines i el Portitxol
amb la instal·lació de diverses construccions defensives que tenien com a finalitat frenar
els possibles atacs de l'armada franquista i protegir la navegació de cabotatge de la zona.
L’estructura defensiva més important bastida a Xàbia, va ser la gran bateria del Portitxol.
Construïda a uns 90 metres sobre el nivell del mar, aquesta robusta i extensa bateria semi-
subterrània, construïda amb gruixudes parets de formigó de porland, protegia l'amplia
badia de Xàbia, al nord-oest i la petita badia del Portitxol, al sud-est.

El dissabte 17 de juny podrem visitar, gràcies a l’amabilitat del propietari de la
parcel.la on s’ubica, Pasqual Pastor Cardona, les restes conservades d'aquesta
construcció.
La ruta començarà a les 10,30 a l’aparcament de la Caleta, anirem caminant fins al
mirador del Portitxol, visitarem les restes de la bateria i tornarem fins la Caleta.

​Aquí teniu un breu resum de les activitats previstes per als propers dos mesos:
17 de maig, dimecres, a les 19:00 hores. Una xerrada sobre les amfores descobertes sota l'aigua a la zona de Xàbia.
26 de maig, divendres, a les 18:30, un passeig guiat des de les ruïnes romanes a prop del parador, fins a la Séquia de la Noria, a través de la Saladar.
17 de juny, dissabte (hora de determinar), una visita a la bateria de la Guerra Civil de Portixol.

1 de febrer, 19.00 hores
El dia 1 de febrer hi haurà una xerrada sobre les excavacions del Portitxol, a les 19.00 h, a la sala de conferències del museu. Ens parlaran els arqueòlegs responsables del projecte. 
Publicitat anterior:
10/10/2022 Arrancan las excavaciones en la Illa del Portitxol de Xàbia para confirmar su ocupación desde el siglo IV al XX  ---  alicanteplaza.es/arrancan-las-excavaciones-en-la-illa-del-portitxol-de-xabia-para-confirmar-su-ocupacion-desde-el-siglo-iv-al-xx
​

Aquests vaixells són de tres tipus: vaixells d'arrossegament, “traíñas” i embarcacions artesanals. 
Els primers arrossegaments van aparéixer a Xàbia en la dècada de 1930 i prompte van ser contractats i armats pel govern republicà per a patrullar les aigües valencianes durant la Guerra Civil, igual que la majoria dels vaixells de pesca amb motor. 
Avui dia hi ha cinc arrossegaments de popa que mesuren entre 20 i 27 metres. Els arrossegadors Cap Prim Segun (24m) i el "Sol Tercer", el major dels vaixells d'arrossegament de Xàbia (27 m.) són els únics que pesquen gamba roja. Els altres tres pesquen gamba blanca (gambetes, quisquilla, etc.) i molts tipus de peixos d'aigües profundes.

Els vaixells d’arrossegament ixen del port entre les 4.45 i les 5.00 hores, cinc dies a la setmana, amb una tripulació formada per entre tres i quatre mariners. Els caladors més pròxims estan a mitja hora de distància i els més llunyans a diverses hores. Una vegada que arriben al lloc triat, el “bou” es deixa anar mecànicament.  Es tracta d'una xarxa agranadora de 80 metres de llarg i 25 d'ample, anomenada així perquè te forma de cap de bou. Les xarxes s'arrosseguen a una profunditat de 500-700 metres a 4 km/hora durant 5-6 hores abans de ser pujades per cabrestants i un gran tambor de xarxa. Després, els pescadors fan la selecció de les captures i llancen a la mar tots els peixos no desitjats. A l'octubre-novembre poden pescar fins a 20-30 quilos per viatge. Els vaixells tornen al port al voltant de les 4 o 5 de la vesprada, i la captura fresca se subhasta immediatament. Els preus poden oscil·lar entre els 50-60 €/quilo a la tardor i els 120-130 €/quilo a l'estiu.

A més de la cabina de comandament del capità, equipada amb els últims aparells electrònics (com GPS, traçadors nàutics, radar, sonda acústica, pilot automàtic, caixa blau, etc.), també hi ha una xicoteta cuina amb taula de menjador i un allotjament per a la tripulació anomenat el “ranxo”, amb lliteres on descansar mentre el vaixell està pescant.

El segon tipus de vaixell de pesca a Xàbia, del qual només hi ha tres, és la “traíña”, que pren el nom de la xarxa, gran i fina, que utilitza per a pescar, sobretot en la costa gallega. La “traíña” més antiga és també la més menuda (14 metres), “El Terrible” és l'únic pesquer de fusta que queda a Xàbia i també el més encantador. Originari d'Almeria, va ser portat a Xàbia en els anys 80. Lamentablement, no ix a pescar des de 2021, pel fet que el seu propietari té greus problemes econòmics, la qual cosa no és d'estranyar, atés que el manteniment d'un vaixell de fusta és molt superior al d'un de polièster. A més, en ser molt més pesat, necessita bastant més gasolina que els vaixells de polièster més lleugers.

Les altres dues “traíñas” són “Els Chorrols” Dos i Cinc. Es tracta d'embarcacions de 25 m. que necessiten una tripulació de deu persones, inclosos dos patrons. Les “traíñas” pesquen peix blau com a sardina, aladroc, cavalla i alatxa , peixos que es troben prop de la costa, en la superfície i a escassa profunditat de la plataforma continental, a entre 40 i 100 metres de fondària. A la Comunitat Valenciana les “traíñas” s'allunyen com a màxim a uns 15 quilòmetres de la costa. Ixen del port de Xàbia sobre les 20.00 hores, de dilluns a divendres. És durant la nit que els peixos estan a aquestes profunditats i per això els vaixells tenen enormes focus per a atreure el plàncton i els peixos. La “traíña” torna al port entre les 7 i les 9 del matí, depenent del que s'haja allunyat de la costa.

El tercer tipus d'embarcació pesquera és l'embarcació artesanal. Hi ha quatre embarcacions d'aquest tipus en el port de Xàbia, d'entre 7 i 10 metres i que necessiten una tripulació de només dues persones. Els pescadors treballen amb diverses arts de pesca per a la captura de peixos escatats: una d'elles és el tresmall, una xarxa fixa d'un metre d'altura que es cala el fons de la mar per a capturar peixos com la sépia, el sard, l'orada o el déntol;  el “bonitolero” és un altre tipus de xarxa, que va des del fons de la mar fins a la superfície de l'aigua, per a capturar peixos de temporada i de pas; i el palangre. Totes aquestes xarxes són “passives”, és a dir, es deixen reposar en el fons de la mar durant la nit per a ser recollides al matí. Els pescadors també utilitzen cadufs, una mena de recipients, abans de terracota i ara de plàstic, per a la pesca del polp. Aquests recipients es deixen en el fons de la mar durant diversos mesos i es revisen a la recerca de captures cada pocs dies.

A Xàbia no existeixen vaixells professionals de pesca de la tonyina. Per a aquesta activitat es necessita una llicència especial, els drets de la qual han estat comprats - com sempre! - per les grans empreses. En la temporada de la tonyina, que va oficialment del 20 de maig al 10 de juliol, molts vaixells d’arrossegament i “traíñas”, entre ells alguns de Xàbia, són emprats pels grans tonyinaires per a transportar les gàbies repletes de tonyines vives. Les tonyines es mantenen vives i s'engreixen abans de ser venudes i per tant es poden vendre durant tot l'any.

El port pesquer de Xàbia és xicotet, però els seus vaixells pesquers el mantenen viu i bulliciós i li donen l'encant pintoresc a aquest barri mariner de Xàbia. Simplement no seria el mateix sense ells!

* La informació d'aquest article ha estat amablement proporcionada per Amadeu Ros i Torres, pescador i copropietari de l'arrossegament Cap Prim i el seu successor Cap Prim Segon amb el seu germà Juan Bautista (Batit)​

​El dissabte 26 de novembre els membres d'AMUX van gaudir d'una visita guiada per la Xàtiva medieval. Amb la nostra excel·lent guia, Esther Polop, aprenem molta història, incloent entre moltes altres coses: per què hi va haver una vegada 12 convents, per què les finestres d'un palau estan desplaçades cap a un costat, per què la catedral és tan enorme i per què mai es va acabar; qui va escriure a les parets, el preu controlat dels aliments bàsics al segle XVII, el misteri d'un bany de marbre islàmic i per què el retrat del rei Felip V està penjat al revés...i molt més.

​Gràcies a un comandant de la Marina Real, don Alfredo Saralegui i Casellas (1883-1961), sensible a les duríssimes condicions de vida dels pescadors espanyols - sols davant la pobresa, la fam, la malaltia, el mal temps, naufragis i mort-  i que va ser l'impulsor d'aquestes reformes, aquests pòsits es van crear a partir de 1918 en tot el litoral espanyol. Es van caracteritzar pel suport estatal i van apuntar cap a una reforma social molt necessària. Tenien l'objectiu de millorar les condicions morals i físiques dels seus membres mitjançant l'establiment de diverses assegurances (atur forçós, assegurança de salut i decessos). També van buscar fomentar la cultura (creació d'escoles i biblioteques); l'explotació directa de la indústria pesquera -a vegades- amb les seues pròpies embarcacions i amb la venda de les captures sense intermediaris; i la concessió de préstecs a tipus d'interès molt baixos mitjançant la creació de la Caixa Central del Crèdit Marítim en 1919. Després de la Guerra Civil, els Pòsits van ser substituïts per una nova espècie de gremi de pescadors, que van passar a dir-se Confraries. Aquestes incloïen una política d'habitatge anomenada “cases de protecció oficial” que proporcionava als pescadors habitatges barats. En el Port de Xàbia encara es poden veure moltes d'aquestes cases pel passeig marítim i darrere dels restaurants, així com per la zona on es troba l'església del port.

A dia de hui hi ha 220 confraries en tota Espanya, la majoria de les quals, com la de Xàbia, estan incorporades a la Federació Nacional de Confraries de Pescadors (FNCP). Els 70 socis de Xàbia paguen una quota mensual, que cobreix la seua seguretat social, inclòs el període conegut com a “parada biològica”, quan es deté l'activitat pesquera durant un mes perquè les poblacions de peixos tinguen l'oportunitat de recuperar-se. Això passa generalment al gener o febrer i, de nou, al setembre o octubre.

A més de la funció de representar i fer costat als pescadors, armadors, mariners,  el Pòsit, com encara se li sol dir a Xàbia, ofereix diversos serveis. La Llotja és el nucli de tots els pescadors en terra. Al principi només hi havia un hangar bastant xicotet de 40 m² que va ser reemplaçat en 1991 pel gran que coneixem ara. Ací es porten les captures directament dels vaixells i ací també és on, des de sempre, es duen a terme les subhastes de peix. Tot això ho organitza el Pòsit. Quan es fan els comptes a finals de mes, els pescadors reben els seus diners, mentre que el Pòsit es queda amb el 5% pels seus serveis. 

Mentre que les subhastes són només per a majoristes, el Pòsit compta amb dos punts de venda on qualsevol persona pot comprar diàriament peix fresc. Un està en l'exterior de la Llotja i l'altre, anomenat "La Parada del Peix  del Pòsit", en el mercat municipal, i obri només els matins.

Antigament hi havia una fàbrica de gel en el port, on ara està el supermercat Más y Más. La fàbrica proporcionava enormes blocs de gel que havien de trencar-se. A dia de hui, la Llotja té la seua pròpia producció de gel, que una vegada triturat s'impulsa a través d'una mànega directament a l'àrea del moll, perquè els pescadors puguen omplir les caixes abans que els vaixells salpen del port.

Una altra de les comoditats que el Pòsit posa a la disposició dels seus socis és un assortidor de gasolina, propietat de CEPSA, just al costat de la Llotja. Ofereix gasoil per als pesquers a meitat de preu. No obstant això, els pescadors lluiten per subsistir, amb l'augment dels costos de l'energia i la disminució de les poblacions de peixos. Perquè vos feu una idea: una embarcació de pesca d'arrossegament, per exemple, necessita entre 600 i 800€ de gasoil només per a un viatge. I amb el preu rebaixat!

La confraria de pescadors ha suposat un avanç crucial en la història de la pesca, millorant la qualitat del treball i la vida dels treballadors de la mar. No sols ha generat benefici econòmic, sinó que transmet els valors de la solidaritat, l'unió i el suport entre els seus membres i proporciona un focus important per al sentit de comunitat en un poble menut com Xàbia.